-Massa fam hi ha en el món
perquè em venguis amb capricis
com aquest de l'esnifar.
-No és caprici, sinó un vici
que no puc abandonar.
-Qui et manava a tu tastar
llepolies per als nassos.
-No ningú, però anant gat
tot és bo si no te mata.
-No sabies que guarir
costa més que prevenir?
-Sol fer canvi de canal
d'immediat que veig anuncis.
-No llegeixes els diaris?
-Sols les planes de cultura
i la llista dels tuguris
on la gent se'n va a cardar.
-De debò que vas de putes?
-I que et penses que sóc gai?
-Ets un porc explotador
de femelles subjugades
per madames, macarrons,
traficants i governants
sense escrúpols ni valors.
-Tampoc cal exagerar
sobre un fet tan ancestral
com aquest d'anar de putes.
-Ancestral com fou menjar-se
la carneta dels nadons
en els temps neandertals:
l'antigor no justifica
els successos a-morals.
-Si existís la llibertat
en matèria de sexe
no hi hauria cap abús
de la dona en tant que tal.
-I què ens vols com animals?
-I què som: projectes d'àngel?
-La virtut és al punt mig
ens va dir l'aeropagita.
-No t'oblidis que el confondre
la virtut amb el sexual
és invent més actual
dels apòstols de la creu.
-Tens raó. Què vols que et digui?
Però pas molta d'angúnia
quan et veig empal·lidir
de tant fer el tarambana.
-Si tots fóssim coherents
optaríem pel suïcidi.
-Tan poc és el benefici
d'eixa vida que tenim?
-Àdhuc menys del que tu et penses.

-Sóc aquell que jo no sóc.
Sóc aquell que no seré.
Sóc qui avança dreturer
vers l'abís de l'extinció.
-Vols dir que ets el déu invers,
Llucifer o Satanàs?
-En tot cas sóc la inversió
del fals déu dels cristians:
no em fa falta cap llinatge
car no sóc sinó el miratge
de la meva vanitat.
-Si tens res és que ets quelcom.
-Quan dic “meva” sols ho faig
com paràmetre local:
Vanitat és voluntat
condensada en un enlloc.
-Així doncs la propietat
no és res més que convergència
del no-res amb un indret
transitat per Voluntat?
-Ho compliques més del que és:
el que titlles com no-res
no és res més que Lliberat.
-L'home és lliure segons tu?
-No confonguis fonament
amb natura o amb atribut:
com el blanc vers els colors
talment és la llibertat
vers l'essència de l'home.
-Si no som, perquè pensam?
-Doncs pensam perquè no som
més enllà del que pensam.
-No em viciïs l'argument
que et perdré tot el respecte.
-No el vicii, però els conceptes
no em serveixen per a dir
el que pens de la qüestió
prescindint de tot subjecte
-Et cal doncs un nou llenguatge?
-Potser creus que “Ésser i Temps”
ens resulta tan complexe
per caprici de'n Martí?
-Em semblava que era així.
-Idò no: el nou explic
requereix una sintaxi
diferent a l'heretada
sota el nom de metafísica.
-Com Celan en poesia?
-Idò sí. Veig que ja entens
el sentit que hem de donar
a la cerca d'una forma
més novella de pensar.

-Era ahir quan et vaig dir
que la llum empal·lidia
vora el salze del jardí?
-No record m'ho hagis dit,
ni ahir ni cap altre dia.
-Potser li vaig dir a una altra...
-Serà això, perquè nosaltres
ahir tot just vam boixar.
-No ens diguérem cap paraula?
-No, redeu! No ens fa cap falta
amb els anys que ens coneixem.
-És que hi ha gent molt pesada
que s'entesta en afirmar
que és la parla que ens fa humans.
-I confonen parla amb garla.
-I per ço jo els dic poemes
que pareix que parlen d'elles.
-I et serveixen per boixar?
-Qualque pic, quan ella és docta
o, també, quan és molt poma.
-Que sovint és el mateix.
-Sí, talment com la lletjor
en què alhora coincideixen.
-Que vols dir que les sucoses
ja no van d'aquests coverbos?
-Sols quan són intel·ligents:
com que poden elegir
sempre trien el millor
per al gaudi corporal
o el rendiment econòmic.
-Bé que fan aquestes golfes!
-I perquè les dius això?
-Per l'enveja que me fan.
-Mira que ho sou d'envejoses
les femelles mallorquines.
-Envejoses no, som geloses.
-Tu és que ets curta de gambals,
que te creus que tu no pots
agenciar-te un bon masclet?
-Fa tan temps que ja no ho prov...
-Idò venga que l'arròs
no torbarà en estovar-se.
-I si llavors és un manta
que em proposa relacions?
-Li fas el salt a la cara:
sense sortir del local.
-Molts d'aquests encara es peguen
per motiu d'una femella.
-Saps que ho som de subnormals:
dos mil anys i encara estam
hipotecats per l'amor.
-Puta invent de trobadors
desenfeinats... promotors
de la devastació
espiritual de l'home...
-Saps que ho estam de fotuts
per l'engany de la virtut.
-Amb el guapo que és boixar
sense explics ni conseqüències.
-Guapo i sa, que llavors venen
les malalties mentals
talment les depressions.
-Foten menys les purgacions
o els picors de les gadelles.
-Saps que n'hi ha de malalts
per la culpa de l'amor...
-Si és que ens mengen el cervell
amb novel·les i pel·lícules
i programes capvesprals
per a al·lotes menstruants
i madones menopàusiques.
-S'enamoren de l'amor,
aquest és el gran problema.
-Car l'amor és un parany
que regula el fet del sexe
per al bé d'una moral
adequada al capital
de l'edat decimonònica.
-Què vols dir amb tot això?
-Que l'amor es obsolet,
fins i tot, vers l'interès
de la super-estructura
liberal-capitalista!
-És clar! L'alliberament
de la dona ha subvertit
pressupostos més antics...
-Ja no en té cap de sentit
el reclam de la parella,
i el concepte de família
és un llastre que perdura
per la tan contradictòria
moral del conservadors:
adalils d'un capital
que reclama nous valors.
-Així doncs, nostra moral
en pos de la llibertat
en matèria de sexe
s'adequa al capital?
-Així és! Però ço és signe
de quelcom que esta previst
en l'anàlisi cabdal
que feu Marx: sols que el col·lapse
no vendrà per la plusvàlua
ans per l'auto-implosió
del sistema en abastar
un domini universal.
-La globalització
és camí cap al col·lapse?
-No és sols territorial.
Assoleix a controlar
esferes abans privades
com és l'oci: el treball
i els mitjans de producció
han deixat d'ésser els grans
protagonistes del joc.
-Aquest monstre és imponent.
-Gairebé té vida pròpia
i aquí rau nostra esperança:
tot quant viu ha de morir.
-M'has deixat atabalat!
-Què et sembla si ens relaxam
tot boixant sens compromís?
-Collonut, he duit condons.
-Però abans llepa'm el cony
fins que estigui ben mullada...

-Jo no entenc el quedar prenys
en les dones d'aquests temps.
-I que vols, l'acabament?
Sense infants ens extingim
com els saures o els dofins.
-Sobra gent i, endemés,
el seu gest no és altruista.
-Com que no? I el patiment
en el part, condemna bíblica
com el fet de treballar?
-El seu gest és egoista:
no són fills allò que cerquen
sinó pepes automàtiques
per jugar a ser mamàs.
-Ets un verro nihilista!
-Soc un home realista.
Si hi ha infants morint de fam
quin sentit té l'educar
aprenents de consumista?
-Tu t'estàs boig! Tens més perill
que un miler de Ben Ladens!
-Mal n'hagués mils de milers
d'aquests homs tan avinents.
-I endemés apologista
del més vil dels terroristes.
-Si fem contes sortiràs
esculat del teu judici.
-I quins contes vols que fem?
-Els que es fan en aquest cas:
els dels morts entre la gent.
-No voldràs utilitzar
un barem quantitatiu
per jutjar un fet moral?
-Gent és gent, tant a Occident
com al míser Orient:
Cap per cap descobriràs
qui és més pèrfid terrorista.
-De cap manera és comparable
amb criteris subjectius:
a Occident és més dolós,
més flagrant, més dolorós...
-Insinues que el teu temps
és més car que el d'un taujà?
-Em sap greu, però és així,
com perd més la humanitat,
amb nosaltres o bé amb ells?
-Perd amb ells, per descomptat,
car no tenen llur futur
burdament hipotecat
talment el tenim nosaltres.
-Ja estic fart d'apocalíptics
traficants de desbarats.
-Jo estic farts dels integrats
que hipotequen llur futur
i també el futur d'uns altres
que no poden ni piular.
-Ves-te'n doncs a pul·lular
entre els murris de la selva.
-Rest aquí per empipar.
-T'aprofites de nosaltres.
-També jo sóc de vosaltres
car no em puc foragitar
tots els anys d'aprenentatge
dins els feus del capital.
-Així doncs, això és la guerra!
-Sigui doncs, fins que no resti
ni un sol pec occidental!

-No concep altre pretext
per a ço de l'escriptura
que l'explic del devastat
territori de la ment.
-Així doncs, tot és context
el que pots escripturar?
No té el text autonomia?
-Aquí entra el quid formal:
pos ma veu en l'heptasíl·lab
pel mestratge de'n Bauçà.
-No te sembla un poc plagiari?
-És un plagi usar el sonet
com a forma del poema?
-I aquest hàbit dialògic?
-La cautela filosòfica
m'impedeix d'estructurar
el discurs des del subjecte
monolític de'n Descartes.
-Així doncs la teva veu...
-No és la meva, és la nostra
lluny de signes majestàtics,
és el jo desballestat
d'aquell que diu: “Jo sóc l'altre”.
-Al·ludeixes a Rimbaud.
-Sí senyor, i a Baudelaire,
el “flaneur”de la ciutat
que en sonets escripturà
els orígens del modern.
-No t'estreny tanta cotilla?
-Al contrari, me permet
de seguir sense estimbar-me
pels abismes del llenguatge.
-Certament, lluny queda el temps
dels filòsofs com en Kant.
-No pretenc filosofar
sinó moldre per la gent
la llavor d'un pensament
deixondit i alliberat.
-Ço és llençar perles als porcs:
creus que algú t'escoltarà?
-Com més jove molt millor.
-El gran Sòcrates morí
per quelcom de molt semblant:
vols que et diguin pederasta?
-Tant me'n fot si es pot salvar
un cervell de la desfeta.

-Més val riure que malviure.
-Vés tu quina obvietat,
no importava haver tudat
tant de temps amb els estudis
per 'mollar 'quests desbarats.
-El que és obvi no és fotesa:
ço és quelcom que hem oblidat
i ho patim amb tossudesa.
-Per dir dois millor callar.
-Tens raó, però ningú
no en fa cas d'eixa virtut.
-Cal servar l'economia
del discurs: sols el que és nou
justifica el malbarat
de l'explic, la resta és vici.
-I si el nou fos allò antic
que hem desat dins el calaix
de l'oblit, també és un vici?
-Sols desam el que no usam,
allò que no ens fa cap falta:
el nou és qui ens redimeix
de l'abís de la ignorància.
-I si el nou fos com un ou:
fora abans que la gallina?
-No me venguis amb retòrica
que s'adiu tant amb l'antic:
el nou brosta en el gresol
espontani del poètic.
-Com la mosca del vinagre?
-Tu saps bé que no és així.
-El crear no és conèixer.
-Sols es pot de ver conèixer
el que un mateix ha creat.
-Sols un Déu pot, doncs, conèixer.
-El poeta és com un déu:
demiürg d'un nou llenguatge.
-Ordenar no és el mateix
que crear: el demiürg
sols ordena, el deú crea:
posa ordre al teu pensament!
-Sols m'entén qui em vol entendre.
-Vet aquí l'altre element
fornidor de la ciència:
l'interès, la voluntat.
-”Coneixement i interès”
és un llibre d'Habermas.
-Sols coneixes el que vols.
-Discutíem sobre el nou...
-No hi ha ou sense gallina...
-Ni gallina sense l'ou...
-Hi ha ou i hi ha gallina...
-Però a mi m'exalta el nou.
-Doncs això que has dit és vell:
és d'un poema de'n Foix.
-Te promet que no ho sabia.
-Perquè el vell no t'enamora
tal com m'enamora a mi
o al forner de Sarrià.
-Creus que hi ha consens possible?
-Acordar raó i follia
és la nostra missió.
-Més val riure que malviure.
-Ten la raó: cal proclamar
la revolució lúdica,
impúdica i divertida.
-Més amor i menys mentides!
-Què cony d'amor: Sexe! Sexe!
Sexe sens distincions!
-I que es foti en Benedicte!
-I la indústria de l'oci
que, no ho dubtis, avui és
el pitjor dels instruments
de l'alienació
que a tots, sense excepció,
ens sotmet i nihilitza.
-Més que la feina, vols dir?
-No t'adones que el sistema
no es sustenta ja tan sols
sobre les necessitats
bàsiques de subsistència
sinó sobre l'entremat
creat artificialment,
d'una espúria demanda
de productes adreçats
a matar el pas del temps?
-No hi havia reparat
en aquesta obvietat.
-El que és obvi no és fotesa
i ho patim amb tossudesa.
-Doncs la revolució
passaria per no fer
res que no fos gratuït,
com fer l'amor o passejar...
-Efectivament: minar
els fonaments del sistema:
la llei del mínim consum.
-Això fora apocalíptic!
-Tanmateix ja ho és, o no?

-Aquesta era és nihilista,
liberal, capitalista,
descreguda i consumista.
-Quina murga post-moderna
que m'estàs entaferrant:
aquesta era és com les altres
ja que totes són iguals.
-Ço no és cert i bé que ho saps:
no te facis el sofista
que ço abans ja ho hem parlat.
-Pro d'allavores ençà
el parer m'ha variat
i ara pens que cada edat
és idèntica a les altres.
-Ço és pensar com un feixista.
-Vos pensau que adjectivant
tot allò que no us agrada
amb l'epígraf de feixista
ja ho teniu tot arreglat.
-Spengler pensà com tu
i acabà en el partit nazi.
-També Heidegger ho feu
i tu el segueixes citant.
-Però el cas és diferent:
ell hi anà com enganyat.
-No, si encara em faràs riure.
-N'Arend el va perdonar.
-Només perquè se'l tirava:
que me'n dius de'n Paul Celan,
un horabaixa sencer
garlant entorn de les plantes
i flors de la Selva Negra,
tot esperant la paraula
que no havia d'arribar.
-A vegades el perdó
se demana amb la mirada.
-A vegades el perdó
no concerneix a ningú.
-Tornem al punt on estàvem:
ja no creus en el progrés?
-Ja no crec en res de res.
-Així doncs ets nihilista.
-Mira que ho ets de pesat.
-Són els símptomes del temps:
descreença i descontent.
-Això sí que sembla Spengler:
Decadènci' d'Occident.
I me dius a mi feixista?
-Occident és decadent
per una causa immanent
a la seva fesomia:
-La terra del sol ponent.
-Exactament! I aquest ésser
l'exportam arreu del món,
infectant cada racó
amb el mal del cansament.
-Així doncs, tothom cansat
per la culpa d'Occident.
-Occident més que tothom.
-Que indefensa, pobra gent,
front el virus d'Occident.
-Potser te n'estàs fotent?
-Clar que sí! Sóc nihilista:
més val riure que plorar.
-Ço no és ésser nihilista:
ço és ésser un diletant,
un gran cínic, un vergant...
-Perdona'm si t'he ofès.
-No és a mi que m'has ofès
sinó a la resta del món.
-Vatua! Sí que he fet llarg...
-És que no tens sentiments?
-Cap ni un: com tu ja saps
sóc un pobre nihilista
descregut i descontent.
-Serà cert que ets nihilista.
-I per tant un poc sofista,
si feim cas a n'en Plató.
-Ton discurs és un no res.
-Ma paraula no connota.
-Ets un símptoma dels temps...
-Un perdut, un diletant...
-Un Diògens post-modern...
-Lleva't, que em tapes el Sol.
-Tu, que cercaves un home
t'has perdut dins tu mateix.
-Sóc un símptoma dels temps...
-I jo no sóc n'Alexandre.
-Tant se val, fes-me una palla
i em quedaré satisfet.

-Ell habita l'heptasíl·lab
com el peix habita el mar.
-Que me xerres de'n Bauçà?
-Del Rector de Son Pinyol.
-Això rima amb espanyol.
-I què vols d'un capellà?
-Doncs que sigui maricó
i s'ho faci amb l'escolar.
-Idò ja no podrà ser.
-Com que no? I com així?
-Ho han dit al Vaticà,
ara van a investigar
a tots els seminaristes,
de res val la castedat,
al que sigui homosexual
ni tan sols per catequista
el voldran, aquests feixistes...
-Em pareix ben coherent
amb el dogma cristià,
endemés, un club privat
com l'església catòlica,
apostòlica i romana
pot fer quant li vengui en gana
amb els seus associats.
-Però església som tots...
-...els que heu estat batiats,
just com els socis del Barça:
si no t'agrada, te'n vas...
-I si el dogma fos de debò?
-No me facis de Pascal...
-Doncs no anava malament
no, amb el seu pensament...
-Massa por els heu mamat
a aquests verros xantatgistes.
-Endemés, jo, ni sóc Gai
ni em pens fer seminarista.
-Tens raó. Fes el que vulguis
amb la teva dignitat,
pro no em venguis amb mindunguis
quan surti un nou postulat
immoral i pan-feixista.
-És pitjor el Capital
i tu bé que consumeixes.
-No és cert que sigui pitjor:
n'és el còmplice ideal.
Pro tens tota la raó:
Tots som falsos i hipòcrites,
tard o d'hora ens doblegam
al poder de l'ortodòxia.
-Així doncs, que me proposes?
-Suïcidem-nos: tu sabràs
si és vera que hi ha un déu
i jo no contribuiré
mai més al capitalisme.
-Suïcidar-se és gran pecat.
-Tan pecat com trastocar
l'equilibri de l'oferta.
-Però el cel dels cristians
no és el cel dels consumistes:
jo me jug l'eternitat,
tu te jugues sols...
-...la vida.

-'Quest és el món invertit:
on la nit es fa de dia
i on el dia es fa de nit.
On el bé evita el cos
perquè el Mal ens deshabiti
més enllà del moll de l'os.
On la tomba és el repòs
de la vida que ens condemna
a les ombres del congost...
-Atura el carro, profeta,
que això Nietzsche ja ho va dir
fa poc més d'un segle i mig.
-Que ho digués no significa
que no es pugui repetir:
bé que els pàters repeteixen
les obscures lletanies
del seu Kaiser Jesucrist.
-Ja ningú no se les creu,
sols perduren formalment
com la tomba d'aquell Déu
que ens creà com el que som:
els prohoms de l'Occident
que duran la llibertat
als països d'aquest món.
-Dius que fou mal necessari
l'existència d'aquell Déu?
-Dic que fou allò que fou,
car no fou d'altra manera.
-Çò no és gaire llibertari:
no hi va haver-hi contingència
en la seva preeminència
sobre els déus de l'antigor?
No hi va haver-hi violència?
-El món és un organisme
en constant evolució
baix mandat de la Raó.
-Hegel és el paroxisme
de l'abominació!
-I Nietzsche és hegelià
sense tan sols ni adornar-se'n:
el concepte de l'humà
s'exhaurí amb els francesos:
el Sobre-home és el camí
que ha de prendre la Raó
per copsar la Llibertat.
-L'argument és circular:
Hegel demostrat per Hegel.
I a mi no m'embullaràs
amb ardits de sistemàtic.
-El que dius és simptomàtic:
tot quant és, és fet sistèmic,
i el fet simple és fet abstracte
com abstractes són les ones
que es dibuixen sobre el mar.
-El que dius no té sentit:
no has llegit a Kierkegaard?
L'existent és singular
i l'espècie és abstracte.
-Una cèl·lula val més
que la suma del teu cos?
Més un arbre que el seu bosc?
Per un home romps el pacte
que sustenta la ciutat?
-La qüestió del valor
no té càrrega ontològica:
aquí rau el gran error
de la vostra metafísica.
-Si has llegit a Schopenhauer
entendràs la Voluntat
com un fet universal
mol semblant, en tarannà,
al déu dels hegelians.
-La Raó i la Voluntat
són les forces antagòniques
del sistema schellinià,
talment com el bé i el mal,
maniqueisme vetllat
que beu de l'esoterisme
cabalístic alemany:
Eckart, Bëhme, Paracels...
-Estàs ple de pre-judicis.
No te basten els indicis
per entendre la tragèdia
a què ens veim tots abocats?
-La tragèdia l'entenc
com destí individual:
jo, tot sol, davant el món;
tu, tot sol, davant de mi...
-Solipsisme idealista
fichteà: la més ingènua
de les perles metafísiques...
on vols anar a parar?
-A la senda inexhaurible
del poema alliberat...
-Això sí que és fantasia!

HISPANITAT

-Una maledicció
plana sobre el cel de l'illa:
li han robat tots els colors.
I ara l'illa és sols un pit,
la mamella d'un país
de bandarres i mossons,
de folklòriques servades
en revistes de formol,
futbolistes sens collons,
prostitutes espitades
i toreros maricons!
-Ei, no et passis ni un sol pel
que els toreros són ben mascles,
no els has vist mai el paquet?
-Jo me fix en el del bou:
això sí que són collons.
-El torero és al país
com l'artista és a la França,
el futbolista al Brasil,
el filòsof a Alemanya,
o la santera a l'Haití.
-Deu ni dò, quin bon exemple...
i del Guàrdia Civil,
quina cosa ens en pots dir?
-Que va de verd i en parella,
i patrulla pels camins
tot vetllant per la faustesa
i la moral d'aquest país.
-A tu d'on putes t'han tret?
-De la Facultat de Dret
de las Islas Baleares.
-Això rima amb “faralaes”.
-Sobre tot el mes d'abril.
-Per allò de “aguas mil”?
-No, collapes, per la “feria”!
-Ja ho sé, només rimava.
-No me rimis que em fas mal.
-O germà lo mal germà,
tu me toques i em fas mal,
m'enterrares dins l'arena
per la flor romanial...
-Què mussites, animal?
-Una cançó popular.
-Voldràs dir que del Partit.
-Del partit i de l'anat.
-Voldràs dir “i del xapat”.
-No, “partit” vol dir “anat”.
-I xapat vol dir “Partido”
que és partit en balear.
-Tu me la vols endinyar...
-Ja fa estona que fas sang.
-No me n'havia adonat.
-Saps que ho sou de returats
els autòctons obsedits
en voler-vos catalans.
-Tens raó! De no ser-ho
ja t'hagués apallissat
fins matar-te, fill de puta!
-Què m'has dit? m'has insultat,
catalufo maricó?
-Jo? Què va! Sóc incapaç
de matar ni un sol moscard.
-Això no quedarà així:
et vaig a denunciar
al quarter de la Civil.
-Com si menges bacallà,
vull dir: bacallà al pil-pil.
-Ja començam amb les rimes?
-És tan sols per oblidar,
tal com diu el vell glossat:
més val riure que plorar.
-Sí, riu, riu... riu mentre puguis
que ja se t'acabarà!

"La nación de Zapatero es la libertad, la mía es España"

Mariano Rajoy












CLAR I CATALÀ (SIC) !!!

NOCTURN A L'ILLA

Qui em sadollarà
d'aquesta set de silenci
d'aquest silenci sense set?

Les paraules ja no basten
i els gests
formen cercles damunt l'aigua

Un crepuscle blanc glateix
dins uns ulls sense mirada

Lascivament
la nit somriu entre els àlbers

AR (Avís de Rebut) a L'Atlàntida

Illencs, no estimeu a qui no us estima!
A una soll trobaríeu més amor
que no entre aquests porcs colonialistes
que tot just vos volen per l'interès
dels molts doblers que els pagau cada mes.
Vos heu demanat que en treim noltros, d'ells?
Jo vos ho diré: aniquilament,
devastació i el rar sentiment
de no saber quin és nostre voler,
que és com dir: el nostre ésser de debò.
La solidaritat no significa
imposició: sense llibertat
solidaritat és opressió,
perversió suprema del llenguatge,
subtil engranatge d'extorsió,
d'humiliació i de xantatge.
Illencs, sabeu-ho, per a Espanya sou
els últims residus colonials
d'un imperi forjat amb la sang
i el deshonor d'homes i dones dignes.
Illencs, digueu, perquè sou tan beneits?
Perquè estimau a qui tant vos odia?

No hi ha versos més perversos
que els que clamen els conversos...

Sant Pau, Juriasti, Savater, Boadella, Piqué, etc.

Entre el pretext i el context el text s'esllavissa:

Callar fóra pervers
quan l'únic vers és l'Advers...

Solucions al conflicte de Ceuta i Melilla:

1- Eliminació del concepte d'estrangeria: disolució de les fronteres.
2- Final de la dominació imperialista espanyola sobre totes les seves colònies: Ceuta, Melilla, Galícia, Euskadi, Països Catalans...


Aturem l'hipocresia genocida de l'estat espanyol!