-Aquesta era és nihilista,
liberal, capitalista,
descreguda i consumista.
-Quina murga post-moderna
que m'estàs entaferrant:
aquesta era és com les altres
ja que totes són iguals.
-Ço no és cert i bé que ho saps:
no te facis el sofista
que ço abans ja ho hem parlat.
-Pro d'allavores ençà
el parer m'ha variat
i ara pens que cada edat
és idèntica a les altres.
-Ço és pensar com un feixista.
-Vos pensau que adjectivant
tot allò que no us agrada
amb l'epígraf de feixista
ja ho teniu tot arreglat.
-Spengler pensà com tu
i acabà en el partit nazi.
-També Heidegger ho feu
i tu el segueixes citant.
-Però el cas és diferent:
ell hi anà com enganyat.
-No, si encara em faràs riure.
-N'Arend el va perdonar.
-Només perquè se'l tirava:
que me'n dius de'n Paul Celan,
un horabaixa sencer
garlant entorn de les plantes
i flors de la Selva Negra,
tot esperant la paraula
que no havia d'arribar.
-A vegades el perdó
se demana amb la mirada.
-A vegades el perdó
no concerneix a ningú.
-Tornem al punt on estàvem:
ja no creus en el progrés?
-Ja no crec en res de res.
-Així doncs ets nihilista.
-Mira que ho ets de pesat.
-Són els símptomes del temps:
descreença i descontent.
-Això sí que sembla Spengler:
Decadènci' d'Occident.
I me dius a mi feixista?
-Occident és decadent
per una causa immanent
a la seva fesomia:
-La terra del sol ponent.
-Exactament! I aquest ésser
l'exportam arreu del món,
infectant cada racó
amb el mal del cansament.
-Així doncs, tothom cansat
per la culpa d'Occident.
-Occident més que tothom.
-Que indefensa, pobra gent,
front el virus d'Occident.
-Potser te n'estàs fotent?
-Clar que sí! Sóc nihilista:
més val riure que plorar.
-Ço no és ésser nihilista:
ço és ésser un diletant,
un gran cínic, un vergant...
-Perdona'm si t'he ofès.
-No és a mi que m'has ofès
sinó a la resta del món.
-Vatua! Sí que he fet llarg...
-És que no tens sentiments?
-Cap ni un: com tu ja saps
sóc un pobre nihilista
descregut i descontent.
-Serà cert que ets nihilista.
-I per tant un poc sofista,
si feim cas a n'en Plató.
-Ton discurs és un no res.
-Ma paraula no connota.
-Ets un símptoma dels temps...
-Un perdut, un diletant...
-Un Diògens post-modern...
-Lleva't, que em tapes el Sol.
-Tu, que cercaves un home
t'has perdut dins tu mateix.
-Sóc un símptoma dels temps...
-I jo no sóc n'Alexandre.
-Tant se val, fes-me una palla
i em quedaré satisfet.