dimecres, d’octubre 05, 2005















AR (Avís de Rebut) a L'Atlàntida

Illencs, no estimeu a qui no us estima!
A una soll trobaríeu més amor
que no entre aquests porcs colonialistes
que tot just vos volen per l'interès
dels molts doblers que els pagau cada mes.
Vos heu demanat que en treim noltros, d'ells?
Jo vos ho diré: aniquilament,
devastació i el rar sentiment
de no saber quin és nostre voler,
que és com dir: el nostre ésser de debò.
La solidaritat no significa
imposició: sense llibertat
solidaritat és opressió,
perversió suprema del llenguatge,
subtil engranatge d'extorsió,
d'humiliació i de xantatge.
Illencs, sabeu-ho, per a Espanya sou
els últims residus colonials
d'un imperi forjat amb la sang
i el deshonor d'homes i dones dignes.
Illencs, digueu, perquè sou tan beneits?
Perquè estimau a qui tant vos odia?

1 Comments:

Blogger Jaqme said...

Augur que aquest poema
forma ja part de la Història
de la nostra resistència!

4:40 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home