divendres, de setembre 23, 2005

A P.M.J
In memoriam

Inici de tardor
La calma colca sobre els cavalls de l'oblit
El viatge més llarg: el trajecte més curt
Entre no-res i no-res
L'instant d'un no-mai
T'in-significa
Per sempre
Efervescència del blanc
Dins els ulls
Boreals

Petges sense contorn
S'allunyen per senderes de gel
Com formigues d'or
A la recerca d'un paisatge

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

Sense oblits no tindràs calma.

11:25 a. m.  
Blogger Amb cal·ligrafia tremolosa said...

Però jo vull llaurar la memòria sobre el més cru dels oblits, sobre la més terrible de les calmes... potser les paraules només siguin el conhort... potser sense oblits no hi pugui haver memòria... a vegades en comptes dels ulls ploren les paraules.

8:09 p. m.  
Blogger Jaqme said...

Ànim amic.
Ànim.

8:52 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home