Dimanches-Diumenges
C'est l'automne, l'automne, l'automne,
Le grand vent et toute sa séquelle
De représailles ! et de musiques !...
Rideaux tirés, clôture annuelle,
Chute des feuilles, des Antigones, des Philomèles :
Mon fossoyeur, Alas poor Yorick !
Les remue à la pelle !...
C'est l'automne, l'automne, l'automne,
Le grand vent et toute sa séquelle
De représailles ! et de musiques !...
Rideaux tirés, clôture annuelle,
Chute des feuilles, des Antigones, des Philomèles :
Mon fossoyeur, Alas poor Yorick !
Les remue à la pelle !...
Jules Laforgue
Els poetes són com el verdet que creix entre les runes de la devastació.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Blai Bonet, Miquel Bauçà, Andreu Vidal...
posted by Amb cal·ligrafia tremolosa at 10:38 a. m.
3 Comments:
Podries afegir la traducció al català?
Gràcies.
Aquesta és la magnífica traducció que d'aquests versos en feu Marià Villangómez, poeta d'una illa veïna, com aquesta també devastada:
És la tardor, la tardor,la tardor,
el vendaval i tota la seqüela
de represalies i de músiques!...
Cortines corregudes, reclusió anual,
caiguda de les fulles, d'Antígones, de Filomeles:
el meu enterramorts, "Alas poor Yorik!",
les remou amb la pala!...
Evidentment, el poema segueix, trobar-lo no vos serà difícil...
M'agrada aquesta metèfora del verdet.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home