CONVERSA A LA SÀUNA D'UN TOP-GYM DE MODA

A l'hora de la posta
el cel de l'illa té el color de la sang
d'un moix esventrat
sobre l'asfalt
d'una carretera secundària.

-I tu a què et dediques?
-A caçar eriçons.
-Amb quin sistema?
-Amb el de les rodes del cotxe. Només cal sebre esperar el moment adequat.
-I què en fas?
-Els venc als pintors de coses modernes.
-I què en fan ells?
-Els exposen a les galeries per fer art compromès amb la propaganda ecologista.
-Vols dir?
-Segons he pogut sebre en treuen un benefici del 10000 per 100.
-I tu perquè no els hi vens més cars?
-Perquè si els puj el preu s'encarregaran ells mateixos de caçar-los.
-Però que no m'has dit que eren ecologistes?
-I què et penses? Jo també en sóc, d'ecologista! Vols que et mostri el carnet del GOB?
-No, no cal. Et crec.
-Més te val.
-Qualque cosa més?
-Sí, quin cotxe menes?
-Un cotxe alemany, un Audi TT.
-I no et fa cosa embrutar-lo per la misèria que en treus?
-El que en trec me basta per dur-lo al túnel de rentat automàtic.
-Així doncs... no en guanyes res?
-El plaer de fer-ho et sembla poc?
-Però no m'acabes de dir que ets ecologista?
-És que no em puc permetre cap caprici?
-Seria millor que te la remenessis.
-Remena-me-la tu, si vols!
-Ets gai?
-No, i què?
-No, que si vols que te la remeni ho faré amb molt de gust.
-Idò venga.
-Treu-te-la.
-Treu-me-la tu.
-Si vols també te la llep.
-Idò llepa-me-la. Mira que bé: així pas més gust.
-Penses dir-me que sí a tot?
-Comprova-ho tu mateix.

I,efectivament, ho he comprovat: amb una estirada seca li he arrabassat la tovallola que duia nuada a la cintura -ell no ha fet cap intent d'oposar-s'hi-, l'he posat a quatre grapes -amb les cames separades i les mans recolzades sobre la banqueta de fusta- m'he tret la meva tovallola i li he entaferrat la (pe)tita -sense utilitzar cap mena de lubricant- pel forat del darrera. Ni tan sols s'ha queixat: ni una paraula, ni un gest, ni una mala cara. He decidit que havia d'esbrinar fins a on arribaven els límits del seu consentiment, així que mentre el premia li he agafat la seva (pe)tita i li he començat a manyuclar, estirant-se-la i esgarrant-se-la amb tota la violència i la mala llet de què he estat capaç. Però ell, res de res, ni la més mínima insinuació d'una queixa: finalment ens hem escorregut alhora.

-Que potser et drogues, tu?- li he demanat.
-No, per què?
-No, per res.
-És que ja t'has cansat?
-No, gens ni mica.

He de reconèixer que la seva actitud m'ha desarmat. A mi, que sempre he tengut tanta imaginació per a aquestes coses, en aquell precís moment no se m'ha ocorregut cap perversió digne d'ésser posada en pràctica, així que he decidit de claudicar.

-Escolta- li he dit -què et sembla si ara ets tu qui em dóna pel cul?
-Ah no!- ha respost ell -Això si que no, per esforços ja hi ha la feina. Si tu vols fer, fes, però a mi no m'empaitis.
-No es tracta d'un esforç, es tracta d'un plaer.
-Dius plaer a mullar la (pe)tita dins la merda pudenta d'un cul pelut? Tu el que ets és un degenerat. Un malalt. Un puta maricó!
-Però si fa un moment eres tu el que rebies...
-Au! Au! Au! Et penses que em confondreu amb la vostra maquiavèl·lica teoria de què tothom és marieta? Fuig d'aquí abans que no et rebenti a hòsties, porc homosexual!

He fugit, no fos cosa que fos cert que m'anava a rebentar a hòsties, i ara sóc al carrer, despull sota el cel del capaltard, mentre les nines de casa bona que entren i surten del gimnàs me miren encuriosides i xiuxiuegen, a cau d'orella, barrabassades sobre mi: jo les mostr la meva (pe)tita -que encara està ben eixerida- i faig com qui se la remena. Elles -hipòcrites- fan airoses exclamacions i carusses d'oi però en cap moment no decanten la mirada. En tal context decidesc, sense cap mania ni contemplació, de remenar-me-la de veres.