BENVINGUTS-BIENVENIDOS-WELLCOME-WILLCOMEN
A L'ILLA DEVASTADA

Els camins florits són plens de floridura
mentre el verdet cruia la negror de l'asfalt.
He resseguit, arrossegant-me d'ombra en ombra, el rastre cristal·lí de les cuques fins a les mateixes portes de ca teva.
M'he esmunyit per sota del cristall de la finestra, després d'escolar-me entre les escletxes de la persiana: sóc una cuca de llum.
A defora encara és fosc.
A defora es sempre fosc i només el rar reflex de qualque esguard assoleix a abellir aquesta-meva insaciable fretura de llum.
No temis.
No sóc K.
No sóc algú.
No sóc ningú.
Desconec la paraula que pugui brostar sobre el llim maleït d'aquesta illa devastada.
Cap canya ni albó creix sobre el cor dels cadàvers que a penes enterràrem.
Cap pastor no farà sonar el seu flabiol.
Cap rei malalt no es guarirà amb el perfum o el picadís d'una flor miraculosa.
Aquí, tots els mesos són cruels
i engendren gris-i-més-gris sobre el dotze-vegades-gris de la terra eixorca,
sota el signe del Sol vermell,
baix el ventre rasurat d'una nina-prostituta que se lubrica el cony amb la baba groguenca d'un monjo teatí,
sota el cric-cric de les nostres germanes-cuques en ésser esclafades per l'agulla del tacó de la sabata d'una batlesa ballarina que balla tota enfollida el bolero de l'amor...
Però no temis,
a l'hora de les bruixes aplegaran les terrasses i obriran els bordells,
i els cavalls brufaran camí del turó de Caubet on les malalties no són altra cosa que la justa expurgació d'algun vici carnal.
Per ésser-te sincer, encara no he vist, dins la meva generació, néixer ni créixer res semblant a un cervell.
Somnis dolços coronen el son de les cuques d'uè.
Coneixes la història de la cuca-infant que s'esdevingué nina dels ulls d'un conill blanc després de caure dins una lloriguera de porc i travessar el món per dedins (que com tu saps té forma de cirera podrida) fins assolir les llunyanes antípodes on les estrelles de mar desprenen llum i congrien al seu voltant estols de mons infestats de cuques, porcs, conills i tota mena de bestioles intel·ligents?
T'agrairia molt que me la contassis, doncs...
Possiblement, setembre és el mes més cruel: m'ho ha dit la vident del carrer de Sant Miquel després de mostrar-me una carta on hi ha havia un arbre penjat per les arrels.
-Què significa això?
Li he demanat.
-No res – m'ha respost -només que cal fer cas al que escrigué Hesiode als Treballs: “Vés despullat quan sembris, quan llauris i quan facis la collita, si desitges dur a terme, en bona hora, els treballs de Demeter, si desitges que cada cosa creixi en la seva estació i si no vols, mancat de tot, veure't obligat a pidolar, sense rebre res, per llars estranyes”.
-Què s'ha fet, doncs, del mes d'abril? - li he insistit.
-Abril -m'ha dit- és el mes més cruel. Engendra liles de la terra morta...
Però això jo ja ho sabia.
M'ho temia i, no obstant:
-Què saps jugar a escacs, tu?
-Hi jugava d'infant però ara...
-Només t'he demanat si en saps, no cal que me contis la teva vida.
-Però jo necessit contar-te la meva vida si és que em de jugar junts una partida d'escacs.
-Junts no: com a rivals: enfrontats!
-Puc triar una altra carta?
-Prova-ho.
-Doncs... aquesta.
La vident ha mirat la carta i ha aclucat els ulls.
-Què diu?
La vident m'ha escopit dins la boca.
-Què diu, si us plau? Què diu la carta?
La vident s'ha tret una cirera d'una de les butxaques de la seva jaqueta i l'ha començada a rovegar.
-No em penses dir que diu la meva carta?
La vident m'ha escopit sobre la cara el pinyol de la cirera i amb l'impacte m'ha tret un ull.
-Tenc dret a saber el que diu la meva carta!
La vident m'ha introduït la carta dins l'ull que em restava i m'he quedat completament cec.
-Ara ets cec – m'ha dit la vident – Endevina la teva carta!
De sobte he recordat un vers d'un poeta oblidat: “Anomenar el no-res és dir cirera o, per exemple, escopim dins la boca” i llavors ho he vist clar. He donat les gràcies a la vident i me n'he acomiadat amb un bes sobre el front.
Milton, estant cec, escrigué el seu Paradise Lost.
Oh musses que habitau els turons prohibits,
guiau-me pels camins d'aquesta illa devastada!