AUCA

Un dia de Sol a Tiergarten és com la piga vora el mugró d'una novícia guineana.
Però jo he decidit de fer-me metge del Convent de Santa Clara per extirpar els ovaris de totes les nines que neixen d'estraperlo als túnels que connecten el convent amb la cisterna del pou que hi ha al bell mig del claustre del convent de Sant Francesc.
No recordau les imatges de la revolució del trenta-sis, quan els homes de'n Durruti exhibiren al portal de les esglésies els cossos i els cossets dels àngels condemnats als inferns del subsol de la vergonya cristiana?
No recordau el Comte Rossi, dient: tutti fussilati!
O na Catalineta Cirer, que s'amagà rere la làpida de la tomba on tengueren enterrat durant molts d'anys en Ramon Franco, mentre a pocs metres un escamot afusellava el batlle Darder qui a dures penes s'aguantava fermat a la cadira que fou el seu cadafal?
Temps present, temps futur i temps passat són un sols temps front els ulls que encara serven la dignitat de la vergonya.
No recordau na Marieta Umbert dient als pobres pagesos de l'illa que mejor en castellano que no en el catalán de Cataluña?
O a ne'n Jaumet de Ses Tomàtigues sortint de la Rotger amb un empelt de platí endreçant-li la protuberància nassal després d'haver-li extirpat un parell ben mallorquí de grums de pols blanca?
I què me deis de'n Joanet, l'olotí, que se passejà per Ciutat amb un vehicle matriculat a la jefatura de tràfic del país de Mustang Ranch?
Això no és una auca.
Això no és una auca.
Això no és una auca perquè res d'això no ha de ser cert:
demà capvespre ho desmentiran a les notícies del canal autonòmic i, ja de nit, tot fent cas de les ordenances
PENJARAN EL meu CAP
A LA PORTA PINTADA
I EL TRAURAN DE matí
PERQUÈ NO PARLI.