TRANS-VALORACIÓ
Amor és
l'extrema devastació,
la fal·laç metafísica del sexe,
l'esquer per a la més absoluta traïció.
I no ho ha de ser quan els capellans no se cansen de dir, precisament,
que el seu Déu és Amor?
Quants de crims
Quanta falsedat
Quanta estupidesa
han estat vessats en l'infecte nom de l'Amor?
Però ja des del mateix maleït instant del naixement
tot conspira per tal d'inocular-nos el seu verí,
començant pel ridícul amor filial:
vanitat camuflada d'amor,
egoisme disfressat de tendresa.
Bé farien els nadons amb escopir l'amarga llet,
el sutjós calostre que han xuclat del pit de sa mare...
I més tard:
la infecció massiva,
el contagi programat:
l'escola, la catequesi, la família,
les foteses del parentesc i l'amistat,
els poemes, les novel·les, les pel·lícules...
l'amor que ens salvarà,
l'amor que ens omplirà,
l'amor que ens farà lliures i feliços,
l'amor que ens guarirà,
l'amor, l'amor, l'amor...
I totes aquestes gernacions de pidolaires,
de llefiscosos mendicants de les dolceses de l'amor,
amb el rostre suplicant
i el sexe pol·luint
embafosos caramels
de mots sense sentit.
-Donau-me amor, si us plau!
-Ningú no em vol estimar?
-Tenc tant d'amor, jo...
Renegau de l'amor
com se renega de Déu o de Crist!
Renegau de l'ontològica falsedat trinitària!
NO OBLIDEU QUE LA POESIA COMENÇÀ A DEIXAR D'ESSÉR EL LLENGUATGE DE LA VERITAT EN EL MOMENT EN QUÈ ALGUNS MERCENARIS DE LA PARAULA L'ADOPTAREN COM A PRINCIPAL ARMA DE COMBAT PER A ASSOLIR LES SEVES CONQUESTES SEXUALS ENTRE LES DAMES DE LA CORT:
L'ALBA DE L'AMOR SUPOSÀ, PER TANT, EL CREPUSCLE DE LA PARAULA.
(extirpar el tumor de l'amor que es porta a dintre és el primer pas cap a l'alliberació i la salut orgànica: la majoria de les anomenades anti-utopies no han fet sinó plantejar un futur d'acord amb la Raó, la qual no té res a veure amb cap metafísica dels sentiments, car els sentiments no són metafísics, sinó orgànics, i l'orgànic només es pot satisfer orgànicament: la fam amb el menjar, la set amb la beguda, i l'instint sexual amb l'acte sexual. La funció de l'amor respecte del sexe és la mateixa funció narcotitzant que exerceix la idea del cel sobre els cristians que habiten la terra: en aquest sentit també l'amor és -parafrasejant Marx- l'opi del poble)
PERQUÈ NO HAURIA D'ÉSSER FELIÇ EL MÓN FELIÇ QUE TAN MESQUINAMENT PLANTEJÀ HUXLEY?
PENTURA HAUREM DE SOTMETRE EL CONCEPTE DE FELICITAT -I TOTS ELS DE SEMBLANT TEXTURA- AL MATEIX JUDICI SUMARI A QUÈ HEM SOTMÈS L'AMOR.
TOT PLEGAT APUNTA CAP A LA NECESSITAT D'UNA
DESHUMANITZACIÓ DE TOTS ELS DISCURSOS, COMENÇANT PER L'ONTOLÒGIC I ACABANT EN EL MORAL.
CAL RECUPERAR EL PERDUT SENTIT DE LA TERRA -NIETZSCHE- PER A LA DIMENSIÓ DE LA CULTURA.
Cal abandonar, d'una vegada per totes, les ja devastades senderes -metafísiques i morals- de la cristiandat, i això només és pot fer pouant en la font on brollen les aigües de l'autèntica poesia i beure'n fins a assolir i capbussar-se en la divina embriaguesa que coneixeren els antics.
Amor és
l'extrema devastació,
la fal·laç metafísica del sexe,
l'esquer per a la més absoluta traïció.
I no ho ha de ser quan els capellans no se cansen de dir, precisament,
que el seu Déu és Amor?
Quants de crims
Quanta falsedat
Quanta estupidesa
han estat vessats en l'infecte nom de l'Amor?
Però ja des del mateix maleït instant del naixement
tot conspira per tal d'inocular-nos el seu verí,
començant pel ridícul amor filial:
vanitat camuflada d'amor,
egoisme disfressat de tendresa.
Bé farien els nadons amb escopir l'amarga llet,
el sutjós calostre que han xuclat del pit de sa mare...
I més tard:
la infecció massiva,
el contagi programat:
l'escola, la catequesi, la família,
les foteses del parentesc i l'amistat,
els poemes, les novel·les, les pel·lícules...
l'amor que ens salvarà,
l'amor que ens omplirà,
l'amor que ens farà lliures i feliços,
l'amor que ens guarirà,
l'amor, l'amor, l'amor...
I totes aquestes gernacions de pidolaires,
de llefiscosos mendicants de les dolceses de l'amor,
amb el rostre suplicant
i el sexe pol·luint
embafosos caramels
de mots sense sentit.
-Donau-me amor, si us plau!
-Ningú no em vol estimar?
-Tenc tant d'amor, jo...
Renegau de l'amor
com se renega de Déu o de Crist!
Renegau de l'ontològica falsedat trinitària!
NO OBLIDEU QUE LA POESIA COMENÇÀ A DEIXAR D'ESSÉR EL LLENGUATGE DE LA VERITAT EN EL MOMENT EN QUÈ ALGUNS MERCENARIS DE LA PARAULA L'ADOPTAREN COM A PRINCIPAL ARMA DE COMBAT PER A ASSOLIR LES SEVES CONQUESTES SEXUALS ENTRE LES DAMES DE LA CORT:
L'ALBA DE L'AMOR SUPOSÀ, PER TANT, EL CREPUSCLE DE LA PARAULA.
(extirpar el tumor de l'amor que es porta a dintre és el primer pas cap a l'alliberació i la salut orgànica: la majoria de les anomenades anti-utopies no han fet sinó plantejar un futur d'acord amb la Raó, la qual no té res a veure amb cap metafísica dels sentiments, car els sentiments no són metafísics, sinó orgànics, i l'orgànic només es pot satisfer orgànicament: la fam amb el menjar, la set amb la beguda, i l'instint sexual amb l'acte sexual. La funció de l'amor respecte del sexe és la mateixa funció narcotitzant que exerceix la idea del cel sobre els cristians que habiten la terra: en aquest sentit també l'amor és -parafrasejant Marx- l'opi del poble)
PERQUÈ NO HAURIA D'ÉSSER FELIÇ EL MÓN FELIÇ QUE TAN MESQUINAMENT PLANTEJÀ HUXLEY?
PENTURA HAUREM DE SOTMETRE EL CONCEPTE DE FELICITAT -I TOTS ELS DE SEMBLANT TEXTURA- AL MATEIX JUDICI SUMARI A QUÈ HEM SOTMÈS L'AMOR.
TOT PLEGAT APUNTA CAP A LA NECESSITAT D'UNA
DESHUMANITZACIÓ DE TOTS ELS DISCURSOS, COMENÇANT PER L'ONTOLÒGIC I ACABANT EN EL MORAL.
CAL RECUPERAR EL PERDUT SENTIT DE LA TERRA -NIETZSCHE- PER A LA DIMENSIÓ DE LA CULTURA.
Cal abandonar, d'una vegada per totes, les ja devastades senderes -metafísiques i morals- de la cristiandat, i això només és pot fer pouant en la font on brollen les aigües de l'autèntica poesia i beure'n fins a assolir i capbussar-se en la divina embriaguesa que coneixeren els antics.
posted by Amb cal·ligrafia tremolosa at 5:15 p. m.
4 Comments:
Els viaranys físics i morals de la cristiandat ja fa estona que han estat abandonats. El catolicisme és mort i enterrat. Seguir els viaranys del cristianisme convertint-nos en Amish... això tendria un sentit!
L'amor, per mi, no és tanta cosa: és un contracte. Tu dones i a canvi, rebs. Visca Rousseau, l'enterrador!
De veritat que l'amor es limita a un contracte?
Tot i que els guionistes de les pel·lícules de romans fan que els personatges s'enamorin, això de l'amor em sembla una invenció bastant posterior, una invenció dls trobadors del llenguadoc: amb el temps s'ha anat ajustant als engranatges que mouen la societat i l'economia: s'ha esdevengut part d'allò que Marx denominà superestructura. L'amor és una més de tantes necessitats que l'ésser humà s'auto-induït: una hipóstasi metafísica de les necessitats fisiològiques adrecades a la re-producció.
Vostè haurà de considerar els aspectes dins d'un repte important per a un de tots els llocs de blocs més beneficiós per a tots els de la xarxa. De fet, em poden suggerir que el lloc web!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home