DIUMENGE

L'herba seca reposa entre les teules.
Un cor de diumenge cau, cruiat,
des de dalt del terrat de les pereses
i els moixos ja no ens miulen al passar.

El sol que tot ho encén, també s'apaga,
i la nit, obscurint-nos, ens sosté
sobre el fràgil filferro d'unes passes
que alenteixen l'oblit d'aquests carrers

que ens han vist créixer, retre'ns o morir
dia darrere dia, com promeses
de fang sempre incomplides, com dits

que escandeixen paraules sense fe,
o com ulls que contemplen la fotesa
de tot i assagen noms per al no-res.