Conversa al tren de Sóller
amb el darrer llibre de'n Miquel Bauçà a les mans

-El mar és lluny de Caubet
i no obstant n'és tan a prop
que tot plegat cap sencer
dins una sola alenada.
-I què vols dir amb això?
-No res, just una metàfora
de l'indret. Mai no has llegit
“El mar”, d'en Blai Bonet?
-No sé qui és aquest home.
-I a n'Agustí Villaronga,
el coneixes? Fa cinema...
-Aquest nom sí que me sona,
que no hi va fer una pel·lícula
ambientada a Caubet?
-Idò, pardalot: “El mar”,
inspirada en la novel·la
homònima de'n Bonet.
-Bonet... quin nom era el seu?
-Blai! Talment la llet de Campos!
-Quina llet hi ha a Campos?
-Ara ja no n'hi ha cap,
però abans n'hi havia una.
-Ah, ves per on, no ho sabia!
-Jo ja no sé que saps tu.
-Moltes coses sé... però
segueix parlant de Caubet.
Això sí: sense metàfores.
-Caubet és bell i per çò
el govern ha decidit
de convertir-lo en reclam
per a que els turistes usin
el ferrocarril de Sóller.
-La idea és molt avinent.
-Ja no hi ha tuberculosos:
ara el que hi ha són sidosos,
aquí dalt no emprenyen tant.
-No, i no es poden queixar
gens de les vistes que tenen:
a damunt de viciosos
afortunats, no te fot!
-Home, això d'afortunats...
-Compara això amb Son Llàtzer,
l'Hospital o Son Dureta.
-I tu te dius cristià?
-Una cosa no va amb l'altra,
saps si haguessin fet més bonda!
-T'estàs passant una mica.
-Coloni' de viciosos
és el ver nom d'aquest lloc:
tuberculosos, sidosos...
I encara els haurem de plànyer?
-Si el tren 'nàs més aviat
te fotria per avall!
-Ho veus? El més natural
en tot home són aquests
tipus de mals pensaments.
Per això és que ens fan falta
les Lleis i regles morals:
el Leviatan de Hobbes.
-Però si ets tu l'immoral!
-Has llegit Darwin, Spencer...
Servar l'espècie ens cal
a costa de l'individu.
-El teu déu no diu això.
-Sí que ho diu: l'analogia
entre l'ànima i l'espècie,
i entre el cos i l'individu:
Universal i singular:
el primer és el que val.
-I el concepte de persona?
-La persona és tan sols màscara,
ventríloca de l'elan.
-Sofistiques la demència:
heu perdut tots els papers.
Acceptau ja la derrota!
-Encar tenim el poder:
l'ostentació subtil
és l'arma definitiva.
-També en un món sense fe?
-El món no ha perdut la fe:
sols l'ha perduda Occident.
-Ara sí que m'acollon...