ENTROPIAIlla de gel
Tàvega de llum exhausta
Mar quiet de l'extinció
En la paraula crionitz el dolor
com a llavor seminal d'una fràgil despresència
Fluir, fondre's, escolar-se, desistir...
Una llei per a tot
Un únic vers sense revers
Illa de gel:
Quin animal me somriu,
gasiu, des del teu interior?
posted by Amb cal·ligrafia tremolosa at 12:40 p. m.
5 Comments:
bufff!!!
quin poema!
(genial)
Ets un mestre.
Un gran Poeta.
Desvela la teva identitat!
Pens que a darrera aquest pseudònim hi ha un nom majúscul de la literatura catalana i occidental!
Dj Insel no és mestre ni poeta, ell tan sols "pinxa" fragments isolats de la Illa devastada.
Dj Insel no té identitat, la seva identitat és la de la Illa: a vegades la Illa parla a través d'ell i a vegades ell parla a través de la Illa, això és tot.
A més,
Per a què poetes en temps de misèria?
"Per a què poetes en temps de misèria?"
Paul Celan et respondria millor que jo, a n'aquesta pregunta.
Heidegger també ho intentà respondre a un assaig de títol homònim ("Senderes de bosc").
Tanmateix, mentre hi hagi misèria hi haurà poetes, perquè la misèria és endèmica.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home