-Ell habita l'heptasíl·lab
com el peix habita el mar.
-Que me xerres de'n Bauçà?
-Del Rector de Son Pinyol.
-Això rima amb espanyol.
-I què vols d'un capellà?
-Doncs que sigui maricó
i s'ho faci amb l'escolar.
-Idò ja no podrà ser.
-Com que no? I com així?
-Ho han dit al Vaticà,
ara van a investigar
a tots els seminaristes,
de res val la castedat,
al que sigui homosexual
ni tan sols per catequista
el voldran, aquests feixistes...
-Em pareix ben coherent
amb el dogma cristià,
endemés, un club privat
com l'església catòlica,
apostòlica i romana
pot fer quant li vengui en gana
amb els seus associats.
-Però església som tots...
-...els que heu estat batiats,
just com els socis del Barça:
si no t'agrada, te'n vas...
-I si el dogma fos de debò?
-No me facis de Pascal...
-Doncs no anava malament
no, amb el seu pensament...
-Massa por els heu mamat
a aquests verros xantatgistes.
-Endemés, jo, ni sóc Gai
ni em pens fer seminarista.
-Tens raó. Fes el que vulguis
amb la teva dignitat,
pro no em venguis amb mindunguis
quan surti un nou postulat
immoral i pan-feixista.
-És pitjor el Capital
i tu bé que consumeixes.
-No és cert que sigui pitjor:
n'és el còmplice ideal.
Pro tens tota la raó:
Tots som falsos i hipòcrites,
tard o d'hora ens doblegam
al poder de l'ortodòxia.
-Així doncs, que me proposes?
-Suïcidem-nos: tu sabràs
si és vera que hi ha un déu
i jo no contribuiré
mai més al capitalisme.
-Suïcidar-se és gran pecat.
-Tan pecat com trastocar
l'equilibri de l'oferta.
-Però el cel dels cristians
no és el cel dels consumistes:
jo me jug l'eternitat,
tu te jugues sols...
-...la vida.