-'Quest és el món invertit:
on la nit es fa de dia
i on el dia es fa de nit.
On el bé evita el cos
perquè el Mal ens deshabiti
més enllà del moll de l'os.
On la tomba és el repòs
de la vida que ens condemna
a les ombres del congost...
-Atura el carro, profeta,
que això Nietzsche ja ho va dir
fa poc més d'un segle i mig.
-Que ho digués no significa
que no es pugui repetir:
bé que els pàters repeteixen
les obscures lletanies
del seu Kaiser Jesucrist.
-Ja ningú no se les creu,
sols perduren formalment
com la tomba d'aquell Déu
que ens creà com el que som:
els prohoms de l'Occident
que duran la llibertat
als països d'aquest món.
-Dius que fou mal necessari
l'existència d'aquell Déu?
-Dic que fou allò que fou,
car no fou d'altra manera.
-Çò no és gaire llibertari:
no hi va haver-hi contingència
en la seva preeminència
sobre els déus de l'antigor?
No hi va haver-hi violència?
-El món és un organisme
en constant evolució
baix mandat de la Raó.
-Hegel és el paroxisme
de l'abominació!
-I Nietzsche és hegelià
sense tan sols ni adornar-se'n:
el concepte de l'humà
s'exhaurí amb els francesos:
el Sobre-home és el camí
que ha de prendre la Raó
per copsar la Llibertat.
-L'argument és circular:
Hegel demostrat per Hegel.
I a mi no m'embullaràs
amb ardits de sistemàtic.
-El que dius és simptomàtic:
tot quant és, és fet sistèmic,
i el fet simple és fet abstracte
com abstractes són les ones
que es dibuixen sobre el mar.
-El que dius no té sentit:
no has llegit a Kierkegaard?
L'existent és singular
i l'espècie és abstracte.
-Una cèl·lula val més
que la suma del teu cos?
Més un arbre que el seu bosc?
Per un home romps el pacte
que sustenta la ciutat?
-La qüestió del valor
no té càrrega ontològica:
aquí rau el gran error
de la vostra metafísica.
-Si has llegit a Schopenhauer
entendràs la Voluntat
com un fet universal
mol semblant, en tarannà,
al déu dels hegelians.
-La Raó i la Voluntat
són les forces antagòniques
del sistema schellinià,
talment com el bé i el mal,
maniqueisme vetllat
que beu de l'esoterisme
cabalístic alemany:
Eckart, Bëhme, Paracels...
-Estàs ple de pre-judicis.
No te basten els indicis
per entendre la tragèdia
a què ens veim tots abocats?
-La tragèdia l'entenc
com destí individual:
jo, tot sol, davant el món;
tu, tot sol, davant de mi...
-Solipsisme idealista
fichteà: la més ingènua
de les perles metafísiques...
on vols anar a parar?
-A la senda inexhaurible
del poema alliberat...
-Això sí que és fantasia!