NOCTURN A L'ILLA
Qui em sadollarà
d'aquesta set de silenci
d'aquest silenci sense set?
Les paraules ja no basten
i els gests
formen cercles damunt l'aigua
Un crepuscle blanc glateix
dins uns ulls sense mirada
Lascivament
la nit somriu entre els àlbers
Qui em sadollarà
d'aquesta set de silenci
d'aquest silenci sense set?
Les paraules ja no basten
i els gests
formen cercles damunt l'aigua
Un crepuscle blanc glateix
dins uns ulls sense mirada
Lascivament
la nit somriu entre els àlbers
posted by Amb cal·ligrafia tremolosa at 6:08 p. m.
2 Comments:
A l'illa sempre és de vespre.
O horabaixa, met.
Un ocàs etern.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home