-Era ahir quan et vaig dir
que la llum empal·lidia
vora el salze del jardí?
-No record m'ho hagis dit,
ni ahir ni cap altre dia.
-Potser li vaig dir a una altra...
-Serà això, perquè nosaltres
ahir tot just vam boixar.
-No ens diguérem cap paraula?
-No, redeu! No ens fa cap falta
amb els anys que ens coneixem.
-És que hi ha gent molt pesada
que s'entesta en afirmar
que és la parla que ens fa humans.
-I confonen parla amb garla.
-I per ço jo els dic poemes
que pareix que parlen d'elles.
-I et serveixen per boixar?
-Qualque pic, quan ella és docta
o, també, quan és molt poma.
-Que sovint és el mateix.
-Sí, talment com la lletjor
en què alhora coincideixen.
-Que vols dir que les sucoses
ja no van d'aquests coverbos?
-Sols quan són intel·ligents:
com que poden elegir
sempre trien el millor
per al gaudi corporal
o el rendiment econòmic.
-Bé que fan aquestes golfes!
-I perquè les dius això?
-Per l'enveja que me fan.
-Mira que ho sou d'envejoses
les femelles mallorquines.
-Envejoses no, som geloses.
-Tu és que ets curta de gambals,
que te creus que tu no pots
agenciar-te un bon masclet?
-Fa tan temps que ja no ho prov...
-Idò venga que l'arròs
no torbarà en estovar-se.
-I si llavors és un manta
que em proposa relacions?
-Li fas el salt a la cara:
sense sortir del local.
-Molts d'aquests encara es peguen
per motiu d'una femella.
-Saps que ho som de subnormals:
dos mil anys i encara estam
hipotecats per l'amor.
-Puta invent de trobadors
desenfeinats... promotors
de la devastació
espiritual de l'home...
-Saps que ho estam de fotuts
per l'engany de la virtut.
-Amb el guapo que és boixar
sense explics ni conseqüències.
-Guapo i sa, que llavors venen
les malalties mentals
talment les depressions.
-Foten menys les purgacions
o els picors de les gadelles.
-Saps que n'hi ha de malalts
per la culpa de l'amor...
-Si és que ens mengen el cervell
amb novel·les i pel·lícules
i programes capvesprals
per a al·lotes menstruants
i madones menopàusiques.
-S'enamoren de l'amor,
aquest és el gran problema.
-Car l'amor és un parany
que regula el fet del sexe
per al bé d'una moral
adequada al capital
de l'edat decimonònica.
-Què vols dir amb tot això?
-Que l'amor es obsolet,
fins i tot, vers l'interès
de la super-estructura
liberal-capitalista!
-És clar! L'alliberament
de la dona ha subvertit
pressupostos més antics...
-Ja no en té cap de sentit
el reclam de la parella,
i el concepte de família
és un llastre que perdura
per la tan contradictòria
moral del conservadors:
adalils d'un capital
que reclama nous valors.
-Així doncs, nostra moral
en pos de la llibertat
en matèria de sexe
s'adequa al capital?
-Així és! Però ço és signe
de quelcom que esta previst
en l'anàlisi cabdal
que feu Marx: sols que el col·lapse
no vendrà per la plusvàlua
ans per l'auto-implosió
del sistema en abastar
un domini universal.
-La globalització
és camí cap al col·lapse?
-No és sols territorial.
Assoleix a controlar
esferes abans privades
com és l'oci: el treball
i els mitjans de producció
han deixat d'ésser els grans
protagonistes del joc.
-Aquest monstre és imponent.
-Gairebé té vida pròpia
i aquí rau nostra esperança:
tot quant viu ha de morir.
-M'has deixat atabalat!
-Què et sembla si ens relaxam
tot boixant sens compromís?
-Collonut, he duit condons.
-Però abans llepa'm el cony
fins que estigui ben mullada...