-Més val riure que malviure.
-Vés tu quina obvietat,
no importava haver tudat
tant de temps amb els estudis
per 'mollar 'quests desbarats.
-El que és obvi no és fotesa:
ço és quelcom que hem oblidat
i ho patim amb tossudesa.
-Per dir dois millor callar.
-Tens raó, però ningú
no en fa cas d'eixa virtut.
-Cal servar l'economia
del discurs: sols el que és nou
justifica el malbarat
de l'explic, la resta és vici.
-I si el nou fos allò antic
que hem desat dins el calaix
de l'oblit, també és un vici?
-Sols desam el que no usam,
allò que no ens fa cap falta:
el nou és qui ens redimeix
de l'abís de la ignorància.
-I si el nou fos com un ou:
fora abans que la gallina?
-No me venguis amb retòrica
que s'adiu tant amb l'antic:
el nou brosta en el gresol
espontani del poètic.
-Com la mosca del vinagre?
-Tu saps bé que no és així.
-El crear no és conèixer.
-Sols es pot de ver conèixer
el que un mateix ha creat.
-Sols un Déu pot, doncs, conèixer.
-El poeta és com un déu:
demiürg d'un nou llenguatge.
-Ordenar no és el mateix
que crear: el demiürg
sols ordena, el deú crea:
posa ordre al teu pensament!
-Sols m'entén qui em vol entendre.
-Vet aquí l'altre element
fornidor de la ciència:
l'interès, la voluntat.
-”Coneixement i interès”
és un llibre d'Habermas.
-Sols coneixes el que vols.
-Discutíem sobre el nou...
-No hi ha ou sense gallina...
-Ni gallina sense l'ou...
-Hi ha ou i hi ha gallina...
-Però a mi m'exalta el nou.
-Doncs això que has dit és vell:
és d'un poema de'n Foix.
-Te promet que no ho sabia.
-Perquè el vell no t'enamora
tal com m'enamora a mi
o al forner de Sarrià.
-Creus que hi ha consens possible?
-Acordar raó i follia
és la nostra missió.
-Més val riure que malviure.
-Ten la raó: cal proclamar
la revolució lúdica,
impúdica i divertida.
-Més amor i menys mentides!
-Què cony d'amor: Sexe! Sexe!
Sexe sens distincions!
-I que es foti en Benedicte!
-I la indústria de l'oci
que, no ho dubtis, avui és
el pitjor dels instruments
de l'alienació
que a tots, sense excepció,
ens sotmet i nihilitza.
-Més que la feina, vols dir?
-No t'adones que el sistema
no es sustenta ja tan sols
sobre les necessitats
bàsiques de subsistència
sinó sobre l'entremat
creat artificialment,
d'una espúria demanda
de productes adreçats
a matar el pas del temps?
-No hi havia reparat
en aquesta obvietat.
-El que és obvi no és fotesa
i ho patim amb tossudesa.
-Doncs la revolució
passaria per no fer
res que no fos gratuït,
com fer l'amor o passejar...
-Efectivament: minar
els fonaments del sistema:
la llei del mínim consum.
-Això fora apocalíptic!
-Tanmateix ja ho és, o no?