-Jo no entenc el quedar prenys
en les dones d'aquests temps.
-I que vols, l'acabament?
Sense infants ens extingim
com els saures o els dofins.
-Sobra gent i, endemés,
el seu gest no és altruista.
-Com que no? I el patiment
en el part, condemna bíblica
com el fet de treballar?
-El seu gest és egoista:
no són fills allò que cerquen
sinó pepes automàtiques
per jugar a ser mamàs.
-Ets un verro nihilista!
-Soc un home realista.
Si hi ha infants morint de fam
quin sentit té l'educar
aprenents de consumista?
-Tu t'estàs boig! Tens més perill
que un miler de Ben Ladens!
-Mal n'hagués mils de milers
d'aquests homs tan avinents.
-I endemés apologista
del més vil dels terroristes.
-Si fem contes sortiràs
esculat del teu judici.
-I quins contes vols que fem?
-Els que es fan en aquest cas:
els dels morts entre la gent.
-No voldràs utilitzar
un barem quantitatiu
per jutjar un fet moral?
-Gent és gent, tant a Occident
com al míser Orient:
Cap per cap descobriràs
qui és més pèrfid terrorista.
-De cap manera és comparable
amb criteris subjectius:
a Occident és més dolós,
més flagrant, més dolorós...
-Insinues que el teu temps
és més car que el d'un taujà?
-Em sap greu, però és així,
com perd més la humanitat,
amb nosaltres o bé amb ells?
-Perd amb ells, per descomptat,
car no tenen llur futur
burdament hipotecat
talment el tenim nosaltres.
-Ja estic fart d'apocalíptics
traficants de desbarats.
-Jo estic farts dels integrats
que hipotequen llur futur
i també el futur d'uns altres
que no poden ni piular.
-Ves-te'n doncs a pul·lular
entre els murris de la selva.
-Rest aquí per empipar.
-T'aprofites de nosaltres.
-També jo sóc de vosaltres
car no em puc foragitar
tots els anys d'aprenentatge
dins els feus del capital.
-Així doncs, això és la guerra!
-Sigui doncs, fins que no resti
ni un sol pec occidental!