- -T'interessa el masoquisme?
- -Sols com fet antropològic:
- violència sublimada
- cap a l'èxtasi sexual.
- -Consideres que és fet nou
- o que els vells ja el practicaven?
- -Depèn que entenguis per vells.
- -Per exemple... els romans.
- -Al Satiricó potser
- que a algun dels jovenets
- li entaferrin qualque nespla.
- -Creus que és vici malaltís
- o una simple alternativa
- vers els plers dits de la carn?
- -El dolor i el pler s'assemblen
- en què són, ambdós, respostes
- del sistema nirviós
- front estímuls corporals.
- -Però hi entra o no el moral?
- -Havent-hi consentiment...
- -Et record que tota clàusula
- abusiva és invàlida.
- -Però això és dret laboral.
- -Justifiques doncs l'estupre
- quan la nina o el nin consent?
- -Ni el condemn ni el justific,
- hi ha tanta hipocresia
- entorn d'aquestes qüestions
- que he optat per abstenir-me.
- -Si una nina et proposàs
- mantenir-hi relacions?
- -Una nina de quant anys?
- -Doncs posem per cas que setze.
- -Si em posàs, acceptaria.
- I endemés cal considerar
- que una nina de setze anys
- ja no ho és pas, una nina.
- -I si fos de tan sols deu?
- -T'assegur que no m'exciten
- les ninetes de deu anys.
- -És a dir, sols t'abstindries
- per una qüestió de gust.
- -Pots pensar tot el que vulguis...
- -No tens principis morals?
- -Més que tu, de ben segur,
- sols que els meus no són hipòcrites.
- -Quin corcó amb la hipocresia,
- no tens altre repertori
- d'arguments més consistent?
- -Condemnau com aberrant
- tot el referent al sexe
- quan als nins i als jovençans
- els educau per fer coses
- que se miri com se miri
- els són més perjudicials.
- -Molt més que un trauma sexual?
- -Ço del trauma és un invent
- per servar vostre control
- sobre el cervell de la gent.
- Quin mal hi ha en què ens paupem
- els uns als altres el cos?
- -Ets un vil degenerat!
- -I tu un puta reprimit
- sens collons per a pensar
- més enllà del que et dictaren
- professors i capellans
- i poders dissimulats
- rere xarxes de costum
- i mitjans d'informació
- al servei d'una moral
- obsoleta i assassina!
- -Tens raó. Pro...
- -...ets així.
- -Sí, sóc així, què hi farem?
- -Tanca els ulls. No pensis res.
- No pronunciïs cap paraula
- i descorda't els calçons...
dimarts, de gener 31, 2006
dimarts, de gener 24, 2006
- -Imagina que m'adob
- el volum de les mamelles
- -Faràs por, filleta meva!
- -És criteri indispensable
- per fer feina de go-go.
- -O de puta al casalot
- dels padrins a la Portella.
- -Saps que ho ets d'antiquada!
- -I si en comptes de moblar-te
- les voreres dels mugrons
- te moblassis altres bandes
- que resulten menys vistoses?
- -No precís liposuccions.
- -Vull dir bandes profitoses
- com, per exemple, el cap.
- -El meu nas és preciós,
- les orelles són perfectes
- i dels llavis no et vull dir
- el que homes han 'ribat
- fins i tot a proposar-me.
- -No em referia a això.
- -Em canvi de pentinat?
- -Al final serà ben ver
- que el millor és que t'operis
- mamellum i cartutxeres,
- que t'afaitis la cotorra,
- que te compris molts condons
- i et dediquis a la indústria
- de la prostitució.
- -Idó, no t'ho deia jo?
- -Sí filleta, si que ho deies...
- -Necessit uns sis mil euros,
- que me'ls deixes ma mareta?
- -Jas-ne dotze mil i et fas,
- ja que hi ets, un bon lligat
- a les trompes, no fos cas
- que els teus gens et prosperessin.
dimecres, de gener 18, 2006
-He sentit que les paparres
són paràsits de profit.
-De profit, dius... les paparres?
D'on te'l treus el desbarat?
-D'un programa de la tele
que s'emet a mitjanit.
-Com se diu aquest programa?
-No ho sé pas, però la fembra
que el presenta està de mort.
-I com és aquesta fembra?
-Amb uns pits que fan paupera
i unes cames de vertigen,
i endemés porta uns vestits
que me fan enravanera.
-Serà ella i no els vestit
el que et fa enravenar.
-De pensar-hi ja em pos verro.
-I no saps ni com se nom?
-Ni me cal. Millor així:
masturbar-me amb el misteri
d'una anònima deesa
que em contempla part dellà
la pantalla de la tele...
-Tu, fill meu, estàs malalt.
Jas cent euros. Ves de putes
i t'espasses la boixera
amb femelles de debò.
-Jo no vull anar de putes
car estic enamorat
d'una dea de les ones.
-Ni tan sols saps el canal?
-És de Via Digital
i ella xerra un idioma
que me sembla un poc estrany.
-I com putes has entès
la qüestió de les paparres?
-No ho sé pas. Deu ser l'amor
que et fa entendre moltes coses
que s'escapen del comú.
-O pentura és un tumor
que te creix dins el cervell
i et fa creure coses rares.
-Ets un materialista:
perquè no ha de poder ser
just així com jo te dic?
-Tens raó. Tenc prejudicis
adquirits vers tot allò
que defuig el seu explic.
-Ets un racionalista
consumat, un dictador,
un tirà de la raó:
gent com tu va bastir Auswitch.
-No te passis tros de bèstia!
-En Horkheimer i n'Adorno
legitimen el que he dit
a aquell llibre que escrigueren
sobre la Il·lustració:
la raó en son paroxisme
s'esdevé contra-raó.
-No m'impliquis en l'excés
del pensar instrumental:
la qüestió rau, simplement,
en què els fins són desplaçats
per la força d'uns mitjans
que els usurpen el seu lloc.
-”Tot just crec allò que entenc”
en comptes de l'ancestral
“Just entenc allò que crec”.
-Un biaix molt medieval
és aquest que has perpetrat:
t'has fet frare o filosop?
-Just estic enamorat
de l'al·lota més banal
del canal tres cents denou
de la Via Digital.
-Deu n'hi do quin panorama!
són paràsits de profit.
-De profit, dius... les paparres?
D'on te'l treus el desbarat?
-D'un programa de la tele
que s'emet a mitjanit.
-Com se diu aquest programa?
-No ho sé pas, però la fembra
que el presenta està de mort.
-I com és aquesta fembra?
-Amb uns pits que fan paupera
i unes cames de vertigen,
i endemés porta uns vestits
que me fan enravanera.
-Serà ella i no els vestit
el que et fa enravenar.
-De pensar-hi ja em pos verro.
-I no saps ni com se nom?
-Ni me cal. Millor així:
masturbar-me amb el misteri
d'una anònima deesa
que em contempla part dellà
la pantalla de la tele...
-Tu, fill meu, estàs malalt.
Jas cent euros. Ves de putes
i t'espasses la boixera
amb femelles de debò.
-Jo no vull anar de putes
car estic enamorat
d'una dea de les ones.
-Ni tan sols saps el canal?
-És de Via Digital
i ella xerra un idioma
que me sembla un poc estrany.
-I com putes has entès
la qüestió de les paparres?
-No ho sé pas. Deu ser l'amor
que et fa entendre moltes coses
que s'escapen del comú.
-O pentura és un tumor
que te creix dins el cervell
i et fa creure coses rares.
-Ets un materialista:
perquè no ha de poder ser
just així com jo te dic?
-Tens raó. Tenc prejudicis
adquirits vers tot allò
que defuig el seu explic.
-Ets un racionalista
consumat, un dictador,
un tirà de la raó:
gent com tu va bastir Auswitch.
-No te passis tros de bèstia!
-En Horkheimer i n'Adorno
legitimen el que he dit
a aquell llibre que escrigueren
sobre la Il·lustració:
la raó en son paroxisme
s'esdevé contra-raó.
-No m'impliquis en l'excés
del pensar instrumental:
la qüestió rau, simplement,
en què els fins són desplaçats
per la força d'uns mitjans
que els usurpen el seu lloc.
-”Tot just crec allò que entenc”
en comptes de l'ancestral
“Just entenc allò que crec”.
-Un biaix molt medieval
és aquest que has perpetrat:
t'has fet frare o filosop?
-Just estic enamorat
de l'al·lota més banal
del canal tres cents denou
de la Via Digital.
-Deu n'hi do quin panorama!