(Dansa macabra)

Un home sense cama

bé balla un minué

mentr’un que sí que en té

fa el boig amb la sardana.

-No cal no fer cap rot

al mig d’un ball de bot!

Algú diu a l’al·lota

que no fa el que li rota

quan el so de la pastera

encén la festetjera

d’uns trans que fan hip-hop

amb bases de post-pop

i samplers d’en Diango.

Un vell entona un tango

bevent -barram en mà-

fetjum de bacallà

quan un nin que té pi

li mostra el flabiolí

tot dient-li –Padrí

ma mare no m’estima...

Car sobre una tarima

sa mare –tota gata-

li llepa a un segurata

que és fan d’en Bruce Lee

puix li ha sentit a dir:

-Vés al wàter alls fent

un parell de vegades.

Es festa gran: les fades

s’obren totes de cames

i es palpen les mames

mirant en Peter Pan

que balla electro-dance

i de poc no s’enrampa

en trepitjar la rampa

que puja a l’envelat

on un frare suat

encès d’enravenera

grinyola una havanera

al Cristo de la Sang

que se’l mira penjat

de pastis que li ha dat

un camell adventista

que abans fou tramoista

d’un Circ Americà...

Ningú sap el que fa

el que balla al devora

i no arriba mai l’hora

de pensa’ en aturar.

Dansa! Dansa macabra!

Adoreu a la cabra

que vos vol empaitar.

Que el vi ragi i el pa

no resti a la taula!