-He sentit que les paparres
són paràsits de profit.
-De profit, dius... les paparres?
D'on te'l treus el desbarat?
-D'un programa de la tele
que s'emet a mitjanit.
-Com se diu aquest programa?
-No ho sé pas, però la fembra
que el presenta està de mort.
-I com és aquesta fembra?
-Amb uns pits que fan paupera
i unes cames de vertigen,
i endemés porta uns vestits
que me fan enravanera.
-Serà ella i no els vestit
el que et fa enravenar.
-De pensar-hi ja em pos verro.
-I no saps ni com se nom?
-Ni me cal. Millor així:
masturbar-me amb el misteri
d'una anònima deesa
que em contempla part dellà
la pantalla de la tele...
-Tu, fill meu, estàs malalt.
Jas cent euros. Ves de putes
i t'espasses la boixera
amb femelles de debò.
-Jo no vull anar de putes
car estic enamorat
d'una dea de les ones.
-Ni tan sols saps el canal?
-És de Via Digital
i ella xerra un idioma
que me sembla un poc estrany.
-I com putes has entès
la qüestió de les paparres?
-No ho sé pas. Deu ser l'amor
que et fa entendre moltes coses
que s'escapen del comú.
-O pentura és un tumor
que te creix dins el cervell
i et fa creure coses rares.
-Ets un materialista:
perquè no ha de poder ser
just així com jo te dic?
-Tens raó. Tenc prejudicis
adquirits vers tot allò
que defuig el seu explic.
-Ets un racionalista
consumat, un dictador,
un tirà de la raó:
gent com tu va bastir Auswitch.
-No te passis tros de bèstia!
-En Horkheimer i n'Adorno
legitimen el que he dit
a aquell llibre que escrigueren
sobre la Il·lustració:
la raó en son paroxisme
s'esdevé contra-raó.
-No m'impliquis en l'excés
del pensar instrumental:
la qüestió rau, simplement,
en què els fins són desplaçats
per la força d'uns mitjans
que els usurpen el seu lloc.
-”Tot just crec allò que entenc”
en comptes de l'ancestral
“Just entenc allò que crec”.
-Un biaix molt medieval
és aquest que has perpetrat:
t'has fet frare o filosop?
-Just estic enamorat
de l'al·lota més banal
del canal tres cents denou
de la Via Digital.
-Deu n'hi do quin panorama!