-Quan t'adonis que als aljubs
ja tan sols hi creixen monstres
entendràs que la natura
tard o d'hora ha de guanyar.
-Quina cosa ha de guanyar
la natura segons tu?
-La batalla que li oposen
els humans des de fa temps.
-Pas de murgues naturistes.
-Voldràs dir ecologistes.
-Tant se dona, també en pas:
perquè ens ha de prendre el son
el que en cas d'esdevenir-se
ho farà d'aquí molts d'anys?
-No coneixes l'altruisme?
Què en serà dels que vendran
a darrere de nosaltres?
-El que en fou dels precedents:
un no res, un extingir-se
com els saures o els mamuts.
-Sempre estàs amb el mateix.
-El real és caparrut:
si no ho fos no existiria.
-No aprecies l'existència?
No te ufana el privilegi
d'haver nat intel·ligent
i entre els murris discernir?
-Menys dolor hi ha en la pedra
que reposa sobre el camp.
-I també menys alegria.
-Alegria... perquè en vull
jo d'això... una promesa
homicida, un miratge
de no-res en nom del qual
ens matam els uns als altres?
-Ets un boig anti-humanista:
Suïcida't si de ver penses
tots aquests grans desbarats.
-Jo sols visc per emprenyar
als indoctes optimistes
que com tu volen servar
l'animal més detestable
d'entre tots els que han estat
algun cop sobre la terra.
-És l'instint, no l'optimisme
qui m'empeny a preservar
eixa raça a què pertany.
-Així doncs la intel·ligència
et serveix de poca cosa.
Endemés has estat tu
qui ha xerrat per primer cop
d'aquests monstres de l'aljub
que ens indiquen la potència
invencible de natura,
la qual cosa significa
que som jo qui te raó.
-Ho he fet amb el sentit
que el que cal és fer un pacte
com aquell que els homes férem
sota el nom de Leviatan:
un contracte natural!
-I amb qui vols negociar:
amb els xots, els llops, les flors,
els ocells, els cucs o els arbres?
-És un pacte entre tercers.
-Com els néts que entre ells se rifen
qui se queda amb la padrina?
-Tu fas befa d'un fet greu.
-Pos les coses al seu lloc:
no és tan fàcil aturar
aquest ritme destructor
que els humans hem encetat.
-Tot és fàcil si se vol.
-Si se vol! Convenceràs
a tothom tu tot solet,
per ventura? Ho faràs?
-Temps al temps...
-...Sí, i una canya.