-En la nit de Halloween
no menjassis carabasses.
-Com així? Què em pot passar?
-Pots patir d'indigestió
de cultures forasteres.
-El que és cerca és sols fer festa.
No ho impregnis amb sentits
que s'escapen al comú
de la gent que necessita
de l'esbarjo per fugir
de l'estrés que li provoca
la rutina del treball.
-Doncs pitjor, car endemés
fa servei al capital
com a vàlvula d'escap
de tensions acumulades
que s'haurien d'adreçar
vers la crítica i combat
dels mitjans de l'opressió.
-I que ens vols: com a soldats
ajupits rere la porta,
a l'espera d'un instant
que potser no arribarà?
-Tota espera és el visat
vers l'infern del desesper:
No esperar, ans atacar!
No rendir-nos, ans combatre
amb les armes que ens disposen
el cervell i la recança.
-Ets un boig il·luminat
que no sap el que se pesca!
-I tu un pobre desgraciat
que no sap cap on el porten
els confrares del mercat!
-Si riguessis qualque pic
trobaries que les coses
són menys greus del que pareixen.
-Ja me'n ric a bastament
tot pensant en el moment
en què tot farà fallida.
-Ja pareixes en Jonàs,
el profeta obsedit
amb la destrucció de Nínive
què el Senyor va perdonar.
-Només falta que m'il·lustris
amb coverbos de l'església
les lliçons de moraleta
que em pretens entaferrar.
-Just volia que et prenguessis
questes coses amb més calma:
tanmateix, què hi hem de fer?
-Gent com tu és qui propicia
l'espiral que ens precipita
vers l'abís de la porfídia,
la derrota i l'extinció.
-Què fa molt que no barrines?
-Tant me fa! No sóc com tu
que precises de les dones
perquè et pugin la moral
i altres coses que me call
pel pudor que me susciten.
-No ens podem posar d'acord
així que millor callar-nos
abans de què ens facem mal.
-Au, peguem si t'atreveixes!
-Torna-ho a dir i veuràs!
-Jo que et feia pacifista...
-Pacifista no vol dir
allò mateix que pacífic.