-Sóc aquell que jo no sóc.
Sóc aquell que no seré.
Sóc qui avança dreturer
vers l'abís de l'extinció.
-Vols dir que ets el déu invers,
Llucifer o Satanàs?
-En tot cas sóc la inversió
del fals déu dels cristians:
no em fa falta cap llinatge
car no sóc sinó el miratge
de la meva vanitat.
-Si tens res és que ets quelcom.
-Quan dic “meva” sols ho faig
com paràmetre local:
Vanitat és voluntat
condensada en un enlloc.
-Així doncs la propietat
no és res més que convergència
del no-res amb un indret
transitat per Voluntat?
-Ho compliques més del que és:
el que titlles com no-res
no és res més que Lliberat.
-L'home és lliure segons tu?
-No confonguis fonament
amb natura o amb atribut:
com el blanc vers els colors
talment és la llibertat
vers l'essència de l'home.
-Si no som, perquè pensam?
-Doncs pensam perquè no som
més enllà del que pensam.
-No em viciïs l'argument
que et perdré tot el respecte.
-No el vicii, però els conceptes
no em serveixen per a dir
el que pens de la qüestió
prescindint de tot subjecte
-Et cal doncs un nou llenguatge?
-Potser creus que “Ésser i Temps”
ens resulta tan complexe
per caprici de'n Martí?
-Em semblava que era així.
-Idò no: el nou explic
requereix una sintaxi
diferent a l'heretada
sota el nom de metafísica.
-Com Celan en poesia?
-Idò sí. Veig que ja entens
el sentit que hem de donar
a la cerca d'una forma
més novella de pensar.