-Anarquia arreu de l'illa!
Anarquia arreu del món!
Proclamem la destrucció
de tot ordre i jerarquia!
-Des de quan crides consignes
com un punkie mort de fam?
-Des que tenc un pam de seny,
les butxaques del tot buides
i el cervell escabetxat
amb formatge de gruiere.
-Ço que dius és més que oiós!
-És oiós tot quan m'envolta
a aquesta illa sens futur.
-Ets un poc catastrofista:
com així no hi futur
a aquesta illa que habitam?
-Per la gent que hi ha nascut,
gent com tu que no compren
el sentit del mots: “n'hi ha prou!”
-Prou de què? De passar fam,
com passaren els padrins?
Prou riqueses? Prou progrés?
-Tot això i encara més:
prou hipòcrites, prou pecs
que s'estufen pels carrers
com paons dins un corral,
prou venuts al capital
i als clovelles de Madrid,
prou piscines, autopistes,
camps de golf i aparta-hotels...
-Això sí que és condemnar
el futur d'aquesta terra.
De què hauríem de menjar
segons tu i els teus amics?
-Trobaríem un sistema:
No sabies que que la fam
va molt bé per a l'enginy?
-Quin consol que m'ofereixes!
-Abans ço que l'altra mort.
-De quin cony de mort em xerres?
-Bé que ho saps: la que oferiu
tots vosaltres: la desídia,
la paor, el menfotisme...
-Au, au... ves-te'n a punxar
a la Plaça dels Patins,
mem si et mors de sobredosi!
-Mal t'escolti Sant Tià
que és patró de la ciutat.