(Cançó d’amor al meu patit país)

El meu país
És el cap esclafat d’una formiga
És el deix sec d’una merda de ca
Són els collons encongits d’un penjat
O el suc que vessa del cony d’una amiga

El meu país
És el no-res disfressat de consigna
És el vent que quan bufa ja no esbat
Són els pets que les vaques fan al prat
O els porcs que brufen davall d’una alzina

El meu país
És el menstru incipient d’una fadrina
És el groguet que impregna els calçotets
O els mots perduts d’un poeta suïcida

El meu país
Són els calfreds d’una febre maligna
O els pits sulls d’una dida sens mugrons

El meu país
És un tumor, és un càncer que minva
Sens medicació