(Bad moon rising)
Sonic Youth

Jo sóc el llebrer de l’alba
L’últim raig de l’estel vedat
De l’encesa nit dels cavalls vermells
Dels prats exhausts de cel enllà
Cap on m’estimb
Com la flor del lilàs
Sota la fidel crueltat
De la pluja d’abril
Quan la Lluna
-Oh mare abortiva!
Oh bagassa dels llimbs!-
Ja no és pont de besllums
Per al sentit dels meus noms
Jo sóc l’Arc de Sant Martí
Entre els turons decapitats
D’una illa devastada
Per l’estiu
-Putrefactes colors
Em cruien la gola
M’assequen els ulls
M’escorxen l’oïda-
Sóc l’esperó
D’un gall sense cap
Que encalça les gallines
Entre les runes incendiades
D’un prostíbul derruït
Sóc Biron o Lussignon?
Malraux o Celine?
Adolf Hitler o Pol-Pot?
Sóc la mort en bicicleta
Costa avall de Montsegur
He begut de l’orinal
On el Rei-penjat s’ha escorregut
I just després
He dat pel cul a la princesa
Amb un ferro rovellat
Sóc la reina de la nit
Del Convent dels Cuputxins
Sóc el Cristo de la Sang
I les xulles de’n Cabrit
Sóc el Drac de dona Coca
I la coca que en Jaumet
S’entaferra amb Rasputín
Sóc el pit que a Ramon LLull
Va portar pel mal camí
El rosari de n’Anselm
Un Miotragus extingit
Dins el pou endimoniat
On encara es pot sentir
El lliscar de na Tomassa
Per l’orgasme aconseguit
Sóc el duc de Miramar
L’Arxiduc Lluís salvador
De l’essència dels illencs:
-Eixanqueu-vos bé, pageses,
Que si no vos farà mal!
Sóc el Pi de Formentor
L’Olivera Mallorquina
Sóc l’esqueix d’un arbre eixorc
Sóc la puta de Canà:
El meu cony és cosa fina!
Jo sóc el que no sóc...