-Tu creus que Espanya s'espanya?.
-Ja és ben hora ja que s'espanyi
aquest pany que ens espenya
a nosaltres catalans,
mallorquins i menorquins,
eivissencs i valencians,
occitans de la diàspora!
-Occitans de la diàspora?
-I que et penses si a Muret
en comptes de barrinar
tot el vespre com va fer
el rei Pere hagués estat
pel que havia d'haver estat
i al francès hagués guanyat
aquell dotze de setembre
la batalla dels pebrots?
-Dius un dotze de setembre,
gairebé com la desfeta
que signà en Villaroel?
-És el fat catalanesc
capritxós com ell tot sol:
dues derrotes cabdals,
infligides pels de França,
sota el signe virginal.
-També hi ha en Pinochet,
i la sega de Manhatan!
-O el desembarc del Rei Jaume,
fill de'n Pere i na Maria
engendrat a Montpeller
per l'atzar d'una nit sola,
a les costes de Mallorca
dominada pels d'Alà
l'any mil dos-cents vint-i-nou.
-Massa atzar diria jo...
-Catalunya hagués estat
el llumí espiritual
d'una nova Europa gnòstica!
-Ço que dius sona feixista...
-Ço que dic fora real:
el papat enderrocat
per la noble fe dels càtars:
els dits purs, la bona gent...
-La reserva d'Occident?
-No et confonguis, subnormal!
-I jo que vols que te digui:
Espanya s'espenya diuen,
els cabrons dels espanyols,
i tu em xerres dels francesos
i dels gnòstics occitans...
-Si tenguessis el cervell
per quelcom de diferent
que fer-te palles de franc
amb senyeres i nacions,
territoris i mercats,
sabries que els espanyols
no són més que els vils agents
del papat a la península,
uns mindunguis fracassats,
uns eunucs engrillonats
al servei de la més puta
de les putes mundanals.
-Ço, però, no els lleva culpa...
-És clar que no, han d'ésser
(nacionalment, és clar)
anihilats juntament
amb la resta dels servents
del veritable senyor
d'aquest món tan condemnat:
Ialdabaot-Satanàs.
-Potser Espanya és l'anticrist?
-Tu veuràs: qui és responsable
del vagareig dels jueus?
Qui els obligà a partir
del que era casa seva?
Qui els etzibà vers el fat
que Mathaussen consumà?
-N'Isabel! La puta porca
que abduí nostre Ferran,
entabanant-lo amb l'olor
del seu castíssim figot!
-Vés per on quina nissaga
de tarats que mos pariren!
-I si intentéssim salvar
els espanyols de l'Espanya
que els manté endormiscats
dins el son de la ignorància?
-Difícil amic, difícil...