FOLL SONET DEL SANT ORINAL DE MONTSEGUR

Espurna estel dedins del cor la nit
S’estén com un tumor com una obaga
La nit s’enlluna dins la ment concaga
De pensament la tàvega del pit

I jo no só sofrent ni emporuguit
Conreador de fems no só la daga
Tampoc ni el vent ni tan sols la rissaga
Que assota el port i es fa l’empegueït

Veremador de laments só l’alaga
Només el pi vermell que creix als alts
Meridionals del continent la saga

De Bogomil perdura en mi só pur
Com el pet de les vaques com el bel
Dels porcells degollats a Montsegur