(La cançó dels poetes assassins)
El temps dels assassins, Arthur Rimbaud-Henry Miller

Som els miserables,
Els impurs, els desnonats.
Som els torsimanys de la paraula abolida.
Nostre cant és un ramell
De silencis cuits en vidre,
La baula trencadissa dels Imperis de la Nit.
Som els que covam
Els llinatges dels no-res,
Els heralds de la fallida
Del país de Sempre-més.
Som els que vetllam
L’agonia del Rei-Cranc
Des del bac concupiscent
De l’altar dels sacrificis.
Som els sàtirs,
Els blasfems, els immorals,
Els grillats, els assassins.
Som els senyors,
Som els esclaus,
Som els mistagogs de tots els vicis.
Som els que alçam la daga i la clavam
Sobre el ventre vermell de la verge prenyada.
Som els que immolam,
Els que morim, els que matam.
Som els que xuclam el cervell
De l’infant sodomitzat pel cadàver del Déu-Crist.
Nosaltres som el pa.
Nosaltres som el vi.
Nosaltres som la mort
Transsubstanciada en festa.