-Bandolers municipals
me foteren la cartera
per devers el Baluard.
-Eren negres o gitanos
o tal volta musulmans?
-Tots parlaven català.
-A l'estil dels insulars?
-Amb tal deix de “panessillos”
que semblaven subnormals.
-Doncs això és bona senyal:
significa que els estrats
ja s'estan anivellant.
-No és que em faci molta gràcia
ço que dius, si els mallorquins
actuam com forasters
d'aquí poc no serem res.
-Al contrari car així
com molt menys tenguem a perdre
tant molt més arriscarem
en la lluita llibertària
contra Espanya i el corcó
del mercat capitalista.
-Ets potser dels que propugnen
les consignes de l'estil:
“EL PITJOR ÉS EL MILLOR”
-Sí que ho sóc, sense cap dubte,
no has llegit en Pisarev,
en Bakunin o en Prudhom?
No has llegit en Hörlderlin
quan diu: “De la destrucció
neixerà la primavera”?
-Tot això són sols desvaris
de cervells emmalaltits,
de suïcides potencials
sens collons per a llençar-se
des d'un pont com feu Celan.
-Et comprenc: la veritat
t'acollona, és normal
quan t'adones que l'humà
és sols l'urna del dolor
que natura sintetitza
com detritus tenebrós
del seu cíclic tarannà.
-Estàs com per que te tanquin!
Què t'has fet gnòstic, o càtar,
o quelcom de molt pitjor?
-Altre secta que l'Església
dels catòlics no conec
amb més força destructiva.
-Així doncs t'has fet Satànic!
-En Satan és la metàfora
del nou home que ens convé,
talment fou en Prometeu
per als grecs de l'Edat clàssica.
-Dos mil anys i encara així?
-”Dos mil anys i ni un sol déu?”
-Ço ho digué en Friedrich Nietzsche
a acaballes del denou.
-I és vigent encara ara
quan els déus són com productes
que emplenen els prestatges
dels mercats de la creença
en la pitança de la fe.
-No respectes a la gent
que sí creu en qualque cosa.
-Els respect fins i tot massa
car els vull alliberar
de cotilles ancestrals
que els condemnen a una vida
miserable i esquifida.
-Han triat per ells mateixos.
-Això és fals! Han triat per ells
engranatges d'un sistema
secular de repressió
i producció serial
de consciències esclaves
d'una culpa auto-induïda.
-És el que hi ha, el que som...
-Doncs és hora de canviar-ho.

-Dominics i franciscans
me la pelen amb l'ajut
d'una monja guineana
que es despulla mentrestant.
-I llavors, vos la tirau?
-Se la tiren els barruts
dels diaques de la Seu.
-Vés per on quin putiferi
que és això del presbiteri.
-No t'ho pots ni imaginar!
Tot plegat ja ve d'enrere,
de quan Déu encara hi era
i l'havien d'enganar.
-I ell, això, ho consentia?
-I que vols si ens feu carnals
com la resta d'animals.
-Foren ells qui te iniciaren
en el ritu homosexual?
-Foren ells, i un cardenal
que ara habita al Vaticà.
-Quina edat era la teva
quan te varen estrenar?
-Era un nin de just set anys,
amb la pell arromangada
i els collons ben resurats.
-Quina sort que tengueres
d'estrenar-te així de prest
i amb uns mestres tan entesos.
-Per ço encara els faig servici:
en senyal d'agraïment
pel tan sòlid benefici
que m'aporta el seu talent.
-I la monja negra aquesta
potser creus que s'ho faria
amb un laic desenfeinat?
-Saps que ho són de sang calenta
aquests negres africans!
El fotut serà trobar-la
car és d'ordre de clausura.
-I si em faig passar per frare
d'un convent americà
que fa estudi antropològic
de la mescla de cultures
entre el clero popular?
-Tu mateix, sempre ets a temps
de fer-te una bona pruna
amb la imatge venerable
de la puta de'n Francesc.
-Com te passes! No ets creient?
-No ho diguessis a ningú,
pro profés la fe dels gnòstics.
-Es perdius! I des de quan?
-Des del dia en que llegí
l'evangeli dit apòcrif
de l'Apòstol Sant Tomàs.
-I és per ço que ara flastomes?
-Saps qui foren Simó el Mag
i la seva esposa Helena?
-Uns farsants que vencé Pere.
-I saps que na Magdalena
fou la dona de Jesús?
-No serà que el que has llegit
és el codi de'n Dan Brown?
-Saps qui foren el Ofites?
-Una secta orgiàstica
que adorava la serpent
com al Déu de veritat.
-Si tant saps perquè no em creus?
-Perquè això del gnosticisme
és més vell que el propi Déu.
dels teus nuvis capellans
-Idò més al meu favor:
quan més vell més perdurable,
més creïble i més pregon.
-El que a tu et succeeix
no reb altre nom que “trauma
infantil no superat
per maltractaments sexuals
infligits per capellans
en horari de col·legi”.
-Ço que dius és sacrilegi!
-Vés corrent al psiquiatra
i potser te curaràs
ans no perdis el senderi!

-Quan t'adonis que als aljubs
ja tan sols hi creixen monstres
entendràs que la natura
tard o d'hora ha de guanyar.
-Quina cosa ha de guanyar
la natura segons tu?
-La batalla que li oposen
els humans des de fa temps.
-Pas de murgues naturistes.
-Voldràs dir ecologistes.
-Tant se dona, també en pas:
perquè ens ha de prendre el son
el que en cas d'esdevenir-se
ho farà d'aquí molts d'anys?
-No coneixes l'altruisme?
Què en serà dels que vendran
a darrere de nosaltres?
-El que en fou dels precedents:
un no res, un extingir-se
com els saures o els mamuts.
-Sempre estàs amb el mateix.
-El real és caparrut:
si no ho fos no existiria.
-No aprecies l'existència?
No te ufana el privilegi
d'haver nat intel·ligent
i entre els murris discernir?
-Menys dolor hi ha en la pedra
que reposa sobre el camp.
-I també menys alegria.
-Alegria... perquè en vull
jo d'això... una promesa
homicida, un miratge
de no-res en nom del qual
ens matam els uns als altres?
-Ets un boig anti-humanista:
Suïcida't si de ver penses
tots aquests grans desbarats.
-Jo sols visc per emprenyar
als indoctes optimistes
que com tu volen servar
l'animal més detestable
d'entre tots els que han estat
algun cop sobre la terra.
-És l'instint, no l'optimisme
qui m'empeny a preservar
eixa raça a què pertany.
-Així doncs la intel·ligència
et serveix de poca cosa.
Endemés has estat tu
qui ha xerrat per primer cop
d'aquests monstres de l'aljub
que ens indiquen la potència
invencible de natura,
la qual cosa significa
que som jo qui te raó.
-Ho he fet amb el sentit
que el que cal és fer un pacte
com aquell que els homes férem
sota el nom de Leviatan:
un contracte natural!
-I amb qui vols negociar:
amb els xots, els llops, les flors,
els ocells, els cucs o els arbres?
-És un pacte entre tercers.
-Com els néts que entre ells se rifen
qui se queda amb la padrina?
-Tu fas befa d'un fet greu.
-Pos les coses al seu lloc:
no és tan fàcil aturar
aquest ritme destructor
que els humans hem encetat.
-Tot és fàcil si se vol.
-Si se vol! Convenceràs
a tothom tu tot solet,
per ventura? Ho faràs?
-Temps al temps...
-...Sí, i una canya.

-Anarquia arreu de l'illa!
Anarquia arreu del món!
Proclamem la destrucció
de tot ordre i jerarquia!
-Des de quan crides consignes
com un punkie mort de fam?
-Des que tenc un pam de seny,
les butxaques del tot buides
i el cervell escabetxat
amb formatge de gruiere.
-Ço que dius és més que oiós!
-És oiós tot quan m'envolta
a aquesta illa sens futur.
-Ets un poc catastrofista:
com així no hi futur
a aquesta illa que habitam?
-Per la gent que hi ha nascut,
gent com tu que no compren
el sentit del mots: “n'hi ha prou!”
-Prou de què? De passar fam,
com passaren els padrins?
Prou riqueses? Prou progrés?
-Tot això i encara més:
prou hipòcrites, prou pecs
que s'estufen pels carrers
com paons dins un corral,
prou venuts al capital
i als clovelles de Madrid,
prou piscines, autopistes,
camps de golf i aparta-hotels...
-Això sí que és condemnar
el futur d'aquesta terra.
De què hauríem de menjar
segons tu i els teus amics?
-Trobaríem un sistema:
No sabies que que la fam
va molt bé per a l'enginy?
-Quin consol que m'ofereixes!
-Abans ço que l'altra mort.
-De quin cony de mort em xerres?
-Bé que ho saps: la que oferiu
tots vosaltres: la desídia,
la paor, el menfotisme...
-Au, au... ves-te'n a punxar
a la Plaça dels Patins,
mem si et mors de sobredosi!
-Mal t'escolti Sant Tià
que és patró de la ciutat.

-En la nit de Halloween
no menjassis carabasses.
-Com així? Què em pot passar?
-Pots patir d'indigestió
de cultures forasteres.
-El que és cerca és sols fer festa.
No ho impregnis amb sentits
que s'escapen al comú
de la gent que necessita
de l'esbarjo per fugir
de l'estrés que li provoca
la rutina del treball.
-Doncs pitjor, car endemés
fa servei al capital
com a vàlvula d'escap
de tensions acumulades
que s'haurien d'adreçar
vers la crítica i combat
dels mitjans de l'opressió.
-I que ens vols: com a soldats
ajupits rere la porta,
a l'espera d'un instant
que potser no arribarà?
-Tota espera és el visat
vers l'infern del desesper:
No esperar, ans atacar!
No rendir-nos, ans combatre
amb les armes que ens disposen
el cervell i la recança.
-Ets un boig il·luminat
que no sap el que se pesca!
-I tu un pobre desgraciat
que no sap cap on el porten
els confrares del mercat!
-Si riguessis qualque pic
trobaries que les coses
són menys greus del que pareixen.
-Ja me'n ric a bastament
tot pensant en el moment
en què tot farà fallida.
-Ja pareixes en Jonàs,
el profeta obsedit
amb la destrucció de Nínive
què el Senyor va perdonar.
-Només falta que m'il·lustris
amb coverbos de l'església
les lliçons de moraleta
que em pretens entaferrar.
-Just volia que et prenguessis
questes coses amb més calma:
tanmateix, què hi hem de fer?
-Gent com tu és qui propicia
l'espiral que ens precipita
vers l'abís de la porfídia,
la derrota i l'extinció.
-Què fa molt que no barrines?
-Tant me fa! No sóc com tu
que precises de les dones
perquè et pugin la moral
i altres coses que me call
pel pudor que me susciten.
-No ens podem posar d'acord
així que millor callar-nos
abans de què ens facem mal.
-Au, peguem si t'atreveixes!
-Torna-ho a dir i veuràs!
-Jo que et feia pacifista...
-Pacifista no vol dir
allò mateix que pacífic.