-Un no-res com un corcó,
una tènia de silenci,
em desfà i em parasita,
em rovega la raó
i els aljubs de la consciència.
-Ço és efecte ineluctable
de tendències nihilistes
inherents al tarannà
d'aquesta època nostrada.
-Si llegeixes en Blanchot
ho veuràs com conseqüència
del destí envers l'escriure.
-Preferesc en Hofmannsthal
qui a una lletra de'n Chandos
adreçada a en Verulam
(és a dir en Francis Bacon)
ens descriu la sensació
nihilista primordial:
la ruptura del lligam
entre els fets i les paraules.
-Més enllà de'n Wittgestein?
-Més enllà, puix que no pot
conversar sobre cap cosa
metafísica ni física.
-Fixa't tu quin panorama!
Gairebé jo em sent igual.
-Però parles... segons veig
i segons puc escoltar.
-Talment com en Hofmannsthal
escrigué aquella carta
al devot Lord Verulam:
tan sols xerr per no dir res.
-O “per a dir el no res”.
-El no res tan sols es diu
quan no es diu cap altra cosa.
-Segons diu n'Andreu Vidal
a Necròpsia “nomenar
el no res és dir cirera”
-O també “llepa'm el cony”.
-Fer present el que és absent:
ço és la feina del llenguatge.
-Tota absènci' és el no-res
i el camí per on advé
el que malda per venir.
-Això sembla Hörlderlin
referint-se als estranys déus
que són sempre en arribada.
-Tot poema és el Poema
on la llengua s'estrafà
en abisme i fonament
d'un encontre original.
-Tot això són sols paraules
que no ens poden ajudar
a combatre la misèria
d'aquests temps esbojarrats.
-Molt pitjor fora callar-se,
no adonar-se que el sentit
és quelcom d'emocional
que ens permet de sobreviure
als estralls d'una consciència
desterrada de la fe
en un món més habitable.
-El llenguatge és nostra llar.
-Sempre cites en Martí,
però sí, no res més cert
que el parlar ja és habitar
aquest món que ens és hostil
per natura i condició.
-El silenci ens deshabita?
-El silenci de la ment
és allò que ens deshabita.
-Pot parlar qui està tot sol?
-Molt millor que el que claudica
front els usos quotidians
d'un llenguatge ossificat
per costums funcionalistes.
-Així doncs, què és l'escriptura?
-L'assemblea improvisada
dels diversos senadors
d'una ment republicana.
-Voldràs dir “ment sense rei”:
sense imperi del subjecte.
-Veig que has capit la metàfora.