(Dansa macabra)
Un home sense cama
bé balla un minué
mentr’un que sí que en té
fa el boig amb la sardana.
-No cal no fer cap rot
al mig d’un ball de bot!
Algú diu a l’al·lota
que no fa el que li rota
quan el so de la pastera
encén la festetjera
d’uns trans que fan hip-hop
amb bases de post-pop
i samplers d’en Diango.
Un vell entona un tango
bevent -barram en mà-
fetjum de bacallà
quan un nin que té pi
li mostra el flabiolí
tot dient-li –Padrí
ma mare no m’estima...
Car sobre una tarima
sa mare –tota gata-
li llepa a un segurata
que és fan d’en Bruce Lee
puix li ha sentit a dir:
-Vés al wàter alls fent
un parell de vegades.
Es festa gran: les fades
s’obren totes de cames
i es palpen les mames
mirant en Peter Pan
que balla electro-dance
i de poc no s’enrampa
en trepitjar la rampa
que puja a l’envelat
on un frare suat
encès d’enravenera
grinyola una havanera
al Cristo de la Sang
que se’l mira penjat
de pastis que li ha dat
un camell adventista
que abans fou tramoista
d’un Circ Americà...
Ningú sap el que fa
el que balla al devora
i no arriba mai l’hora
de pensa’ en aturar.
Dansa! Dansa macabra!
Adoreu a la cabra
que vos vol empaitar.
Que el vi ragi i el pa
no resti a la taula!