(Dansa macabra)

Un home sense cama

bé balla un minué

mentr’un que sí que en té

fa el boig amb la sardana.

-No cal no fer cap rot

al mig d’un ball de bot!

Algú diu a l’al·lota

que no fa el que li rota

quan el so de la pastera

encén la festetjera

d’uns trans que fan hip-hop

amb bases de post-pop

i samplers d’en Diango.

Un vell entona un tango

bevent -barram en mà-

fetjum de bacallà

quan un nin que té pi

li mostra el flabiolí

tot dient-li –Padrí

ma mare no m’estima...

Car sobre una tarima

sa mare –tota gata-

li llepa a un segurata

que és fan d’en Bruce Lee

puix li ha sentit a dir:

-Vés al wàter alls fent

un parell de vegades.

Es festa gran: les fades

s’obren totes de cames

i es palpen les mames

mirant en Peter Pan

que balla electro-dance

i de poc no s’enrampa

en trepitjar la rampa

que puja a l’envelat

on un frare suat

encès d’enravenera

grinyola una havanera

al Cristo de la Sang

que se’l mira penjat

de pastis que li ha dat

un camell adventista

que abans fou tramoista

d’un Circ Americà...

Ningú sap el que fa

el que balla al devora

i no arriba mai l’hora

de pensa’ en aturar.

Dansa! Dansa macabra!

Adoreu a la cabra

que vos vol empaitar.

Que el vi ragi i el pa

no resti a la taula!

(La cançó dels poetes assassins)
El temps dels assassins, Arthur Rimbaud-Henry Miller

Som els miserables,
Els impurs, els desnonats.
Som els torsimanys de la paraula abolida.
Nostre cant és un ramell
De silencis cuits en vidre,
La baula trencadissa dels Imperis de la Nit.
Som els que covam
Els llinatges dels no-res,
Els heralds de la fallida
Del país de Sempre-més.
Som els que vetllam
L’agonia del Rei-Cranc
Des del bac concupiscent
De l’altar dels sacrificis.
Som els sàtirs,
Els blasfems, els immorals,
Els grillats, els assassins.
Som els senyors,
Som els esclaus,
Som els mistagogs de tots els vicis.
Som els que alçam la daga i la clavam
Sobre el ventre vermell de la verge prenyada.
Som els que immolam,
Els que morim, els que matam.
Som els que xuclam el cervell
De l’infant sodomitzat pel cadàver del Déu-Crist.
Nosaltres som el pa.
Nosaltres som el vi.
Nosaltres som la mort
Transsubstanciada en festa.

(Cançó d’amor al meu patit país)

El meu país
És el cap esclafat d’una formiga
És el deix sec d’una merda de ca
Són els collons encongits d’un penjat
O el suc que vessa del cony d’una amiga

El meu país
És el no-res disfressat de consigna
És el vent que quan bufa ja no esbat
Són els pets que les vaques fan al prat
O els porcs que brufen davall d’una alzina

El meu país
És el menstru incipient d’una fadrina
És el groguet que impregna els calçotets
O els mots perduts d’un poeta suïcida

El meu país
Són els calfreds d’una febre maligna
O els pits sulls d’una dida sens mugrons

El meu país
És un tumor, és un càncer que minva
Sens medicació

(Bad moon rising)
Sonic Youth

Jo sóc el llebrer de l’alba
L’últim raig de l’estel vedat
De l’encesa nit dels cavalls vermells
Dels prats exhausts de cel enllà
Cap on m’estimb
Com la flor del lilàs
Sota la fidel crueltat
De la pluja d’abril
Quan la Lluna
-Oh mare abortiva!
Oh bagassa dels llimbs!-
Ja no és pont de besllums
Per al sentit dels meus noms
Jo sóc l’Arc de Sant Martí
Entre els turons decapitats
D’una illa devastada
Per l’estiu
-Putrefactes colors
Em cruien la gola
M’assequen els ulls
M’escorxen l’oïda-
Sóc l’esperó
D’un gall sense cap
Que encalça les gallines
Entre les runes incendiades
D’un prostíbul derruït
Sóc Biron o Lussignon?
Malraux o Celine?
Adolf Hitler o Pol-Pot?
Sóc la mort en bicicleta
Costa avall de Montsegur
He begut de l’orinal
On el Rei-penjat s’ha escorregut
I just després
He dat pel cul a la princesa
Amb un ferro rovellat
Sóc la reina de la nit
Del Convent dels Cuputxins
Sóc el Cristo de la Sang
I les xulles de’n Cabrit
Sóc el Drac de dona Coca
I la coca que en Jaumet
S’entaferra amb Rasputín
Sóc el pit que a Ramon LLull
Va portar pel mal camí
El rosari de n’Anselm
Un Miotragus extingit
Dins el pou endimoniat
On encara es pot sentir
El lliscar de na Tomassa
Per l’orgasme aconseguit
Sóc el duc de Miramar
L’Arxiduc Lluís salvador
De l’essència dels illencs:
-Eixanqueu-vos bé, pageses,
Que si no vos farà mal!
Sóc el Pi de Formentor
L’Olivera Mallorquina
Sóc l’esqueix d’un arbre eixorc
Sóc la puta de Canà:
El meu cony és cosa fina!
Jo sóc el que no sóc...

FOLL SONET DEL SANT ORINAL DE MONTSEGUR

Espurna estel dedins del cor la nit
S’estén com un tumor com una obaga
La nit s’enlluna dins la ment concaga
De pensament la tàvega del pit

I jo no só sofrent ni emporuguit
Conreador de fems no só la daga
Tampoc ni el vent ni tan sols la rissaga
Que assota el port i es fa l’empegueït

Veremador de laments só l’alaga
Només el pi vermell que creix als alts
Meridionals del continent la saga

De Bogomil perdura en mi só pur
Com el pet de les vaques com el bel
Dels porcells degollats a Montsegur

-Tu creus que Espanya s'espanya?.
-Ja és ben hora ja que s'espanyi
aquest pany que ens espenya
a nosaltres catalans,
mallorquins i menorquins,
eivissencs i valencians,
occitans de la diàspora!
-Occitans de la diàspora?
-I que et penses si a Muret
en comptes de barrinar
tot el vespre com va fer
el rei Pere hagués estat
pel que havia d'haver estat
i al francès hagués guanyat
aquell dotze de setembre
la batalla dels pebrots?
-Dius un dotze de setembre,
gairebé com la desfeta
que signà en Villaroel?
-És el fat catalanesc
capritxós com ell tot sol:
dues derrotes cabdals,
infligides pels de França,
sota el signe virginal.
-També hi ha en Pinochet,
i la sega de Manhatan!
-O el desembarc del Rei Jaume,
fill de'n Pere i na Maria
engendrat a Montpeller
per l'atzar d'una nit sola,
a les costes de Mallorca
dominada pels d'Alà
l'any mil dos-cents vint-i-nou.
-Massa atzar diria jo...
-Catalunya hagués estat
el llumí espiritual
d'una nova Europa gnòstica!
-Ço que dius sona feixista...
-Ço que dic fora real:
el papat enderrocat
per la noble fe dels càtars:
els dits purs, la bona gent...
-La reserva d'Occident?
-No et confonguis, subnormal!
-I jo que vols que te digui:
Espanya s'espenya diuen,
els cabrons dels espanyols,
i tu em xerres dels francesos
i dels gnòstics occitans...
-Si tenguessis el cervell
per quelcom de diferent
que fer-te palles de franc
amb senyeres i nacions,
territoris i mercats,
sabries que els espanyols
no són més que els vils agents
del papat a la península,
uns mindunguis fracassats,
uns eunucs engrillonats
al servei de la més puta
de les putes mundanals.
-Ço, però, no els lleva culpa...
-És clar que no, han d'ésser
(nacionalment, és clar)
anihilats juntament
amb la resta dels servents
del veritable senyor
d'aquest món tan condemnat:
Ialdabaot-Satanàs.
-Potser Espanya és l'anticrist?
-Tu veuràs: qui és responsable
del vagareig dels jueus?
Qui els obligà a partir
del que era casa seva?
Qui els etzibà vers el fat
que Mathaussen consumà?
-N'Isabel! La puta porca
que abduí nostre Ferran,
entabanant-lo amb l'olor
del seu castíssim figot!
-Vés per on quina nissaga
de tarats que mos pariren!
-I si intentéssim salvar
els espanyols de l'Espanya
que els manté endormiscats
dins el son de la ignorància?
-Difícil amic, difícil...

• -T'interessa el masoquisme?
• -Sols com fet antropològic:
• violència sublimada
• cap a l'èxtasi sexual.
• -Consideres que és fet nou
• o que els vells ja el practicaven?
• -Depèn que entenguis per vells.
• -Per exemple... els romans.
• -Al Satiricó potser
• que a algun dels jovenets
• li entaferrin qualque nespla.
• -Creus que és vici malaltís
• o una simple alternativa
• vers els plers dits de la carn?
• -El dolor i el pler s'assemblen
• en què són, ambdós, respostes
• del sistema nirviós
• front estímuls corporals.
• -Però hi entra o no el moral?
• -Havent-hi consentiment...
• -Et record que tota clàusula
• abusiva és invàlida.
• -Però això és dret laboral.
• -Justifiques doncs l'estupre
• quan la nina o el nin consent?
• -Ni el condemn ni el justific,
• hi ha tanta hipocresia
• entorn d'aquestes qüestions
• que he optat per abstenir-me.
• -Si una nina et proposàs
• mantenir-hi relacions?
• -Una nina de quant anys?
• -Doncs posem per cas que setze.
• -Si em posàs, acceptaria.
• I endemés cal considerar
• que una nina de setze anys
• ja no ho és pas, una nina.
• -I si fos de tan sols deu?
• -T'assegur que no m'exciten
• les ninetes de deu anys.
• -És a dir, sols t'abstindries
• per una qüestió de gust.
• -Pots pensar tot el que vulguis...
• -No tens principis morals?
• -Més que tu, de ben segur,
• sols que els meus no són hipòcrites.
• -Quin corcó amb la hipocresia,
• no tens altre repertori
• d'arguments més consistent?
• -Condemnau com aberrant
• tot el referent al sexe
• quan als nins i als jovençans
• els educau per fer coses
• que se miri com se miri
• els són més perjudicials.
• -Molt més que un trauma sexual?
• -Ço del trauma és un invent
• per servar vostre control
• sobre el cervell de la gent.
• Quin mal hi ha en què ens paupem
• els uns als altres el cos?
• -Ets un vil degenerat!
• -I tu un puta reprimit
• sens collons per a pensar
• més enllà del que et dictaren
• professors i capellans
• i poders dissimulats
• rere xarxes de costum
• i mitjans d'informació
• al servei d'una moral
• obsoleta i assassina!
• -Tens raó. Pro...
• -...ets així.
• -Sí, sóc així, què hi farem?
• -Tanca els ulls. No pensis res.
• No pronunciïs cap paraula
• i descorda't els calçons...